<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?>
<rss version="2.0"
  xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
  xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/">

<channel>
<title>Bohemia Bis: General</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/</link>
<description>Magazine de textos poeticos y articulos literarios de aparicion  desde enero d</description>
<dc:language>es</dc:language>
<dc:date>2008-01-23T19:30:00+01:00</dc:date>
<lastBuildDate>Sun, 21 Mar 2010 21:20:26 GMT</lastBuildDate>
<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
<sy:updateBase>2000-01-01T12:00+00:00</sy:updateBase>
<image>
<title>ZoomBlog</title>
<url>http://www.zoomblog.com/pics/blogs/ZoomBlog_mini.gif</url>
<link>http://www.zoomblog.com/</link>
</image>

<item>
 <title>Perseguidos</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2008/01/23/perseguidos.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2008/01/23/perseguidos.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoBodyText2" style="MARGIN: 0cm 0cm 6pt; LINE-HEIGHT: normal"></p>
<p class="MsoBodyText2" style="MARGIN: 0cm 0cm 6pt; LINE-HEIGHT: normal"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Los extremos se tocan. La estupidez siempre tiene una vuelta de rosca m&#225;s. Cualquier situaci&#243;n imb&#233;cil que puedas haber vivido siempre ser&#225; superada por otra mucho peor. Despues de pasarnos la tarde en una paraje con grandes arboles junto a un espacio deportivo decidimos contra nuestro propio criterio cambiar de ubicaci&#243;n ya que a ultima hora un est&#250;pido vino a molestar a Vic. Fue as&#237; que anoche elegimos una calle oscura para dormir en una hora en que todav&#237;a mucha gente estaba en la calle tomando el fresco. Tuvimos la precauci&#243;n de tener la puerta corredera abierta durante un rato y saludar a la gente que pasaba, incluso preguntar o pedir si hab&#237;a problema de quedarnos estacionados ah&#237;. Alguien con algo de alem&#225;n que viv&#237;a en la misma calle dijo que no, que el lugar era totalmente tranquilo y la gente segura. Cuando<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ya est&#225;bamos completamente dormidos (parece que un vecino paranoico llam&#243; a la polic&#237;a para advertirles de nuestra presencia) fuimos despertados por dos supuestos polic&#237;as j&#243;venes que no sab&#237;an una palabra de ingles pregunt&#225;ndonos que qu&#233; hac&#237;amos ah&#237;, cuando la respuesta era m&#225;s que evidente y en todo caso nuestros gestos lo confirmaban. Los tipos iban con camisetas cortas y sin uniformar. El coche con el que ven&#237;an llevaba solo un faro con otro lateral completamente chafado y ning&#250;n indicador salvo los dorsales de sus indumentarias distintas de los dos chicos afirmaban su condici&#243;n de polis. Nos pareci&#243; que las camisetas eran de esas de broma que se consiguen en los mercados. Les ped&#237; su credencial pero se hicieron el longuis. En un momento dado pensamos que &#233;ramos victimas de un posible asalto o de una forma de mal gusto. Decidimos marchar sin saber la hora que era. Salt&#233; de la parte posterior de la furgo a la cabina pasando por encima de los asientos con los reposacabezas sin quitar. Todav&#237;a no s&#233; como me pude deslizar. Recul&#233; a toda pastilla y ya en la calle iluminada por la que hab&#237;amos venido<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>vimos que todav&#237;a era temprano y en que hab&#237;a los mismos corros que hab&#237;amos visto al llegar. Emprendimos la huida, el coche destartalado nos persigui&#243;. Parec&#237;amos una mala escena de una pel&#237;cula de criminales de bajo presupuesto. Record&#233; haber visto la comisaria de polic&#237;a y me encamin&#233; hacia ella con el coche pegado a nuestro culo. All&#237; nos confirmaron que efectivamente eran polic&#237;as<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>(una especie de nueva polic&#237;a dijeron). Por se&#241;as y con alguna palabra les expliqu&#233; que parec&#237;an m&#225;s los criminales que los polic&#237;as dado su comportamiento. Fuimos el tema de comidilla de la noche y del d&#237;a o la semana siguiente<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>De los dos tipos que nos persigui&#243;, hechas las aclaraciones y las paces,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>uno nos dio un pu&#241;ado de pipas &#150;cuya ingesta es un ratio nacional- a modo de reconciliaci&#243;n y disculpa. Yo las acept&#233; poniendo fin a la an&#233;cdota, Vic mas cabreada, no. Luego nos sugirieron que durmi&#233;ramos delante de la comisaria, cosa que hicimos. A Migeorgia no le afect&#243; la pel&#237;cula. Para &#233;l pareci&#243; que todo entraba dentro del cromo del pa&#237;s. A partir de esa experiencia en otro par de<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ciudades georgianas hemos ido directamente a preguntar a polis para que nos indiquen donde podemos ubicarnos, en realidad para informarles donde vamos a hacerlo para que no nos molesten durante la noche.
<p></p></span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="MARGIN: 0cm 0cm 6pt; LINE-HEIGHT: normal"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Recuerdo que la primera vez que, desde la sensibilidad hispana o latina, habl&#225;bamos del vecino-polic&#237;a para referirnos al suizo y a su mentalidad que sospechaba siempre de todo for&#225;neo a pesar de que su econom&#237;a nacional depend&#237;a y se nutria de ellos. Por lo que se puede ver<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la mentalidad polic&#237;aca arraiga en no poca gente y cualquier punto de vista paranoico llegado el momento puede tener m&#225;s valor que la m&#225;s firme de las evidencias. Otra curiosidad es que el vecino de esa calle que al parecer llam&#243; a la polic&#237;a sobre nuestra presencia ten&#237;a una choza m&#225;s que una casa y pod&#237;amos apostar que su valor era inferior al veh&#237;culo y contenido que ten&#237;amos con nosotros.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Rehicimos la noche y el reposo tras comentar la jugada entre nosotros dos y amanecimos el d&#237;a siguiente sin sobresaltos. Tratamos de comprar un backgammon en una tienda donde nos dijeron que lo podr&#237;amos encontrar. No tuvimos suerte, no lo ten&#237;an. El trato de la comerciante fue la que esperas de alguien interesado en vender sus art&#237;culos o en facilitarte la informaci&#243;n para que encuentres el que buscas.
<p></p></span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="MARGIN: 0cm 0cm 6pt; LINE-HEIGHT: normal"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Lagodheki es lo mas al este que vamos a ir de Georgia. A partir de aqu&#237; en cierta manera iniciamos<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la segunda parte de nuestro viaje de este verano con el retorno hacia el Oeste, aunque hasta que no estemos de nuevo en Estambul donde se besan los dos continentes no podremos afirmar eso con mayor exactitud. Nos acercamos hasta la frontera hacia el este con Azerbayan<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>pero solo para verla. Qui&#225;as en otra ocasi&#243;n<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>tengamos que volver al mismo lugar si queremos recorrer Asia por v&#237;a terrestre.
<p></p></span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="MARGIN: 0cm 0cm 6pt; LINE-HEIGHT: normal"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Los georgianos son mucho menos abiertos que los turcos. En Georgia se vuelve a tener la sensaci&#243;n de estar en la vieja Europa con miradas desconfiadas, con la sospecha de que la gente te observa detr&#225;s de los visillos, con la perplejidad en la mirada de tipos que tratan de intuir lo que hay detr&#225;s de nuestras cortinas cuando se encuentran por la ma&#241;ana con nuestro coche estacionado, como hizo el otro d&#237;a un militar, en el barrio perif&#233;rico de Gori que hacia como encaramarse de puntillas para espiarnos dentro. Aquel d&#237;a pens&#233; que en nuestros artilugios de viaje valdr&#237;a la pena tener un polichinela de esos que se mueven con la mano y ponen dos dedos para dos brazos para asomarse por la tela y hacerle mami pipa o decirle &#191;Qu&#233; hay de nuevo viejo?. Si Migeorgia sigue con mostros podr&#225; hacer esa funci&#243;n.
<p></p></span></p>
<p class="MsoBodyText2" style="MARGIN: 0cm 0cm 6pt; LINE-HEIGHT: normal"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Migeorgia es un/a gato/a que ya tiene por referente nuestra furgo y nuestros estacionamientos. No se aleja demasiado de nosotros cuando aparcamos y tratamos de que se adapte a las comidas que preparamos sin hacerle concesiones. Esta ma&#241;ana tiene te con pan remojado. Selo va zampando de momento pero<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>a juzgar por la experiencia que tengo con gatos no creo que acepte nuestra dieta. 
<p></p></span></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2008-01-23T19:30:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>L&#180;art d&#180;Escriure</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2007/07/02/lart-descriure.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2007/07/02/lart-descriure.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"><font face="Helvetica"><b><span lang="en" style="mso-ansi-language: FR"></span></b></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"><font face="Helvetica"><span lang="en" style="mso-ansi-language: FR">Les hist&#242;ries de les lletres donen bona compta de mags dels signes i erudits de les emocions que porten a llurs lectors<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>a estats<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>complexes de sentimentalitat. Conquerir, nom&#233;s amb la for&#231;a de grafismes xifrats, o portar ben lluny d&#180;on &#233;s a un lector qualsevol, disposat a deixar-se endur per la seva lectura, m&#233;s enll&#224; del seu contexte f&#237;sic, es una activitat de les m&#233;s cobdiciades. De fet, l&#180;autor en aquest sentit esdev&#233; un demi&#252;rg capa&#231; de transformar la<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>immediatesa per<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>modificar-la en una realitat diferent a la carta.Quin escriptor es substrau de fer acabar els finals d&#180;una manera diferent a la de la realitat?. </span><span lang="en">De fet les circumst&#224;ncies s&#243;n prou crues com per que no n&#180;estiguem satisfets amb elles, quin mal hi ha en reiventar els fets, i aix&#237;, donar-los-hi un altre sentit?.Les lectures que reb el m&#243;n es belluguen entre l&#180;idealisme i la fatalitat, entre el desig de que sigui d&#180;una altra manera i la constataci&#243; de llurs obvietats. Tot passa per la paraula en general i per la paraula escrita com una variant de la comunicaci&#243;. Escriure les coses &#233;s capturarles, treure-les de la seva grand&#224;ria per portar-les a<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>una escala manipulable, l&#180;escala de l&#180;individu<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>petit i vulnerable. Amb paraules de la <b>Maria Barbal</b>, escriure &#233;s una manera de pair els esdeveniments, d&#180;empassar-se el m&#243;n, aquest m&#243;n tan agegantat, temible, conflictiu, competitu, perill&#243;s, incomprensible a vegades, inmesurable i desenganyant. Escriure &#233;s un art fonamentalment privat que ha de plaure en primer lloc a l&#180;escriptor, i despr&#233;s en un segon terme, lluny&#224;, al lector. Escriure per a complaure una lectura<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>&#233;s fer una bufonesca. Escriure per complaure la propia creaci&#243; &#233;s superior: perpetuar-se a trav&#233;s de la paraula deixada. &#201;sclar,que tal autoperpetuaci&#243; &#233;s totalment ficciosa doncs la majoria d&#180;obres escrites queden arraconades i no s&#243;n descobertesfins molt temps despr&#233;s quan la falta d&#180;autors vius elsfam&#233;s inofensius. Escriure aporta for&#231;a avantatges: un espai de reflexi&#243;, una prova sentimental, un santuari<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de meditaci&#243;, un recull dels fragments de la propia vida, una finestra a les complexitats mundanes, un aclariment de les idees, una autosufici&#232;ncia, una terap&#232;utica escriturada, una po&#232;tica que fa vibrar, un comprom&#237;s amb les creences, un amor per l&#180;estil o la precisi&#243;, un refugi davant els estralls de la societat malaltissa, una autogesti&#243; dels recursos intel.lectuals,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>un esbrinament del que saps i del que no saps; una constataci&#243; de la pr&#242;pia idiosincr&#224;sia, una esot&#232;rica plena d&#180;intererogants i convits a desentrallar-los, una amorositat<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>per les coses dites junt a una ansietat per les que queden per dir i potser per acabar, per&#242; i finalment, un desig de confirmaci&#243; de l&#180;&#233;sser, quedan-te convertit en idees, en documents, en productes fets, en llibres. Finalment, tot el discurs torna a ser el que mai ha deixat de ser:un texte.Un texte que el venim escrivint entre tots desde sempre. &#201;s la simb&#242;lica d&#180;un texte &#250;nic malgrat les diferents variants de participar-hi.</span></font></p><span lang="en" style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Helvetica; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">L&#180;art d&#180;escriure s&#180;ha posat de moda i molta gent enquaderna elsseusmanuscrits i publ&#237;ca els seus llibres. Especialment del g&#233;nerede lapoesiaper laquenopoca gent esveucapa de fer lesseves traces. Fer una feina anal&#237;tica de treballs d&#180;altres et fa m&#233;s prudent a l&#180;hora de posar-te a expresar les teves intimitats: felicitats o mis&#232;ries. La poes&#237;a &#233;s un port d&#225;rribada de molts encuriossits per l&#233;xpresi&#243;escrita. Deu ser que la seva mateixa forma i petitor li dona una cara de cosa senzilla. De la literatura sensera &#233;s la part m&#233;s dif&#237;cil i la que m&#233;s posa en evidencia qui l&#180;escriu.</span>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2007-07-02T22:37:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>Un h&#233;roe de saldo</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/11/16/un-heroe-de-saldo.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/11/16/un-heroe-de-saldo.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt">
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><i><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"></span></i></b><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p></p></span></b></p><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; FONT-FAMILY: Arial">Letojanni 2 agosto 2005
<p></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p>&nbsp;</p></span></b></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">En un poema dedicado fui el h&#233;roe
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">en la arena corr&#237; como un atleta
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">en la carretera segu&#237; viajando
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">en el debate no hay quien me la meta.
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">&nbsp;</font></p></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">En un tiempo fui irredente
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">en escena mi prosa no es tan lenta
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">entre amigos presuntos voy vagando
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">sigo en la<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>realidad aun siendo cruenta.
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">&nbsp;</font></p></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">En mi casa tengo de todo
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">voy de minero escarbando una veta
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">escarceos transgeneracionales<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>voy colando
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">por las calles de las noches atentas.
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">&nbsp;</font></p></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">En los tiempos aquellos fui rebelde
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">ahora busco el refugio de una prenda
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">no soy nadie m&#225;s que un nombre rodando
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">sin esperar que nadie me compra ni venda.
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">&nbsp;</font></p></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">En situaciones delicadas recuento certezas
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">para darles a las gentes quiz&#225;s una meta
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">camale&#243;nico a veces voy brillando
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">sin que eso nadie lo consienta.
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">&nbsp;</font></p></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">En pocas palabras: soy un nuevo austero
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">en la ciudad cuando me muero, una saeta
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">casi siempre, una imagen merodeando
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial"><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">en mis cuarteles de invierno vivo de renta.
<p></p></font></span></p>
<p style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><i><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">
<p><font style="BACKGROUND-COLOR: #ff9966">&nbsp;</font></p></span></i></b></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-11-16T16:34:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>Jesus Ricart</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>La poesia compartida.</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/11/16/la-poesia-compartida.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/11/16/la-poesia-compartida.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Encara<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>a desgrat d&#180;en <b>Pessoa</b> que creia</font><a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftn1" name="_ftnref1"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Helvetica; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[1]</span></span></span></span></a><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>que el poeta &#233;s un fingidor, idea que s&#180;aplicava a ell mateix en tan que tal, el poema -des de la franquesa- &#233;s un acte de valor, una ressoluci&#243; heroica en tan que, qui aix&#237; es presenta, revela, molt o poc, la seva intimitat sentimental.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>El poema compartit &#233;s un acte confessat.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Va m&#233;s enll&#224; del <i>jo</i> que el diu per tenir resson&#224;ncies en cada persona que li engantxi el fil.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><font face="Helvetica"><b><i><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">Compartint una poesia </span></i></b><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">&#233;s un recull d&#180;una centena sobrepassada de poemes de diverses tem&#224;tiques que l&#180;<b>Emili Vives i Villanueva</b> ha escrit a diversos moments de la seva biograf&#237;a, especialment<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la dels darrers anys. Comen&#231;a el llibre fent dues observacions en prossa que emmarquen les p&#224;gines seg&#252;ents: una,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la de la quantitat extraordinaria de poetes superior a la de lectors de poesia i<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>dos, que ell mateix es desmarca de la qualificaci&#243; de ser-ho. 
<p></p></span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><font face="Helvetica"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">Entec que &#233;sser poeta &#233;s una condici&#243; que no es tria tan per opci&#243; professional com per tendencia espont&#224;nia, que a falta d&#180;altra definici&#243;, podem anomenar-la com vocacional. </span><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR">Ho &#233;s qui fa dels poemes un estri d&#180;expressi&#243;. Ho &#233;s qui fa de versaire, a l&#180;amagatall de la cambra o del seu estudi sense necess&#224;riament passar-la per<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>actes festius i socials. </span><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">Ho<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>&#233;s qui et fa una presentaci&#243; privada al volant de la taula, com ell em va fer.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Ho &#233;s, qui,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>al llegir-la, vibra amb el s&#242; de les paraules dins seu. 
<p></p></span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica">En aquest sentit llegint els llibres d&#180;en Vives i Villanueva trobem textes<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>arrodonits i<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ben construits amb prou c&#224;rrega de missatgeria que el col.loquen sota aquest etiquetatge de <i>poeta. </i>Potser es desmarca del cal.lificatiu atesa la quantiosa producci&#243; de textes en formes versades que existeixen<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>i de gentades que<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>proven sort en aquest g&#232;nere comunicatiu. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica">L&#180;autor presenta, des de la seva mod&#232;stia, els seus textes versats a un p&#250;blic per primera <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>arrossegant el dubta de si es o no poeta.Quinam ena d&#180;erudit<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>podria dir d&#180;un altre que ho sigui<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>o no? La q&#252;esti&#243; &#233;s que per compensar aquest dubta intern li<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>surt<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la necessitat de mantenir un t&#242; po&#232;tic i solemne en totes les seves estrofes.<i> 
<p></p></i></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>Sigui com sigui, ens trobem davant d&#180;alg&#250; que fa poesia i que molt possiblement la continuar&#224; fent per&#242;<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>que no es desempellega del seu dubta inicial al presentar.la en respecte a<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>si &#233;s bona o interessant.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Ser&#224;n els lectors, que espero<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>siguin molts, els que l&#180;inclouran en el calificatiu de poeta que ara ell no se l&#180;aplica a si mateix. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica">Vaig llegir el seu llibre d&#180;una tirada el dia despr&#233;s que m&#180;el va donar i vam convindre aquest pr&#242;leg. &#201;s senzill de llegir<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>i captivador. Al fer-ho<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>em veia ami mateix<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>resseguint la fassera que rega els camps de la seva privacitat. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Totes menys dues s&#243;n composicions amb quartetes<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de forma terminal<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>cl&#225;ssica a cada ratlla<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>fent acabar en la mateixa s&#237;l.laba el primer i el tercer vers i en una altra, el segon i el quart; en la modalitat<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ABAB i que de tard en tard presenta la variaci&#243; de<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ABCB, sent la terminaci&#243; del tercer diferent a la del primer. Una, de les dues</font><a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftn2" name="_ftnref2"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Helvetica; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[2]</span></span></span></span></a><font face="Helvetica">,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>que no ho es, presenta estrofes de cinq versos, la qual,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>per cert , mostra el duet<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de contraris que dona la vida amb un <b><i>per&#242;</i></b> (aquest &#233;s el t&#237;tol del poema) <b><i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span></i></b>intercalat el mig de cada<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>vers<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>posant la nota de l&#180;impossible, o<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la veritat del contrari<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span><i>&#147;...coneixes per&#242; calles/et dol per&#242; somrius...&#148; </i></font></span><font face="Helvetica"><i><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR">&#147;desitges per&#242; t&#180;ignoren/ guanyes per&#242; et roben&nbsp;&#187;&nbsp;</span></i><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR">&nbsp;<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span><i>&#147;creixes per&#242; t&#180;aixafen/fuges per&#242; t&#180;atrapen.</i> I<i> </i>conclou amb<i> &#147;et mores per&#242; no ressucites</i>&#148; remarcant la qualitat mortal de tot<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>protagonista de la <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>vida per molt valent que pugui ser<i> </i>deixant entreveure una certa desfeta<i>. </i></span><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">La poesia s&#180;obra cam&#237; traient-li l&#180;estretor als l&#237;mits dels impossibles. Noci&#243; amb la que es baralla tot emprenedor existencial.
<p></p></span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica">Tots els<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>poemes estan entre dues i quatre estrofes encabits perfectament en els limits d&#180;una p&#224;gina. La p&#224;gina en blanc &#233;s el camp d&#180;un univers en el que interv&#233; un texte construit per ocupar el lloc principal de l&#180;escena. La p&#224;gina &#233;s la geografia on<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>el poema li fabrica l&#180;&#224;nima. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><font face="Helvetica"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR">Els textes, un rera l&#180;altre, <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>van donant les traces de la personalitat que els ha anat destil.lant.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>Estan repartits en<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>grans capitols: el primer &#233;s <i>amor, desamor i erotisme</i>,: segurament la trilogia de la que no es deslliga cap aventurer de les idees i perseguidor de les dol&#231;ors terrenes. </span><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">D&#180;ell es traspua la idea detenir un gran amant al rera de la caligraf&#237;a. Per la llaminadura del cos del desig construeix paraules boniques que desblinden el cos de la dona com tema recurrent. 
<p></p></span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica">Declara la solitut des de l&#180;&#148;<i>amor perdut&#148;</i>, l&#180;oblit de l&#180;altre,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la confid&#232;ncia reservada <i>&#147;...que no expliqui els meus secrets/que no em conv&#233; que s&#224;pigues...&#148;&nbsp;;<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span></i>la crueltat de la p&#232;rdua com <i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>&#147;&nbsp;&#133;una factura del dest&#237;&#148;,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;&nbsp; </span>&#147;la infidelitat inevitable&#148; </i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>i <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>el fet de la gelos&#237;a com un distanciador, la fal.lera de la llibertat<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>i la seva<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>inevitable col.lisi&#243; amb l&#180;amor <i>&#147;...els cors no volen cadenes/ni es poden engabiar/cal que caminin lliures/nom&#233;s l&#180;amor els pot lligar&#148;.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span></i>Un gruix de textes s&#243;n sobre les relacions de seducci&#243; i conquesta i la figura femenina de l&#180;altre com lloc de trobada i saviessa<i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>&#147;...com a terra mal conreada/com a tela a mig teixir/persisteix fidel i frustrada/a qui no la sap conquerir...&#148; .</i>S&#180;esmer&#231;a per convencer a les verges<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>perque ho deixin de ser.<i>
<p></p></i></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"><font face="Helvetica">De l&#180;amor i el desamor passa a la den&#250;ncia, la poesia social des de la que repassa esdeveniments intensos&nbsp;: canta a <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>la<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>mare del soldat, a les v&#237;ctimes de Sarajevo, a la dialectica cl&#224;ssica del pobre i el ric.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Es fa ress&#243; de les vicissituts de diverses gents: la del pag&#233;s, <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>la del musulm&#224; immigrat, <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>la dels <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>iraquians des de la invasi&#243;,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>la de l&#180;avi a l&#180;asil, <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>la del presoner, i dels conceptes que han esdevingut cl&#224;ssics en el discurs dpo&#232;tic de totes les &#232;poques:,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>del desig, de la desil.lusi&#243;, de l&#180;amor negat, de la sexualitat en espera,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de la voluptuositat, de l&#180;opul&#232;ncia sensorial i la del diner del poder <i>&#147;jo no vull viure m&#233;s/en un m&#243;n amb olor de podrit/on quasi tot ho s&#243;n els diners/i on el plor i lam ort en treuen profit&#148; 
<p></p></i></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Els seus rodolins sacrifiquen una mica la pot&#232;ncia del missatge a la forma. A l&#180;<i>emprenador <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>fracassat</i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>del 1992 endevino un punt d&#180;inflexi&#243; a la vida de l&#180;autor pel que fa a reendre&#231;ar el seu futur personal i empresarial i quan diu al poema contigu <i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>&#147;ella t&#180;estima encara/&#233;s l&#180;unic que tens/la resta s&#243;n il.lusions trencades/conforma&#180;t amb el que ets&#148;<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span></i>fa predominar la reconcil.liaci&#243; amb la realitat, amb all&#242; que hi ha. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Com que &#233;s el llibre d&#180;una vida tamb&#233; est&#233;n el seus capitols als poemes del dol i la mort.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>A <i>d iari d&#250;n mort</i><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>es llegeix<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span><i>&#147;...reposo/en aquest n&#237;nxol negre i trist/lluny d&#180;enveges i esfor&#231;os/on nom&#233;s els grills em canten la nit&#148;
<p></p></i></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><font face="Helvetica"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">L&#180;Emili es mostra <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>en aquest llibre com un empresari poeta que des de la for&#231;a d&#180;un poble renascut <b>el Fonoll</b>, troba temps entre les pedres de la reconstrucci&#243; i els maldecaps d&#180;un emprenador per cantar a la joia del viure i el gaudi del cor obert. No en v&#224; la portada del llibre &#233;s la d&#180;una porta florejada oberta de bat en bat per visitants d&#225; mics amb qui compartir conversa i taula.d&#180;entre els racons de la natura<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>descuidada ha trobat que <i>&#147;../a pesar d&#180;alguns caciqs/ la font pot altre cop somriure/ja eixuga la set dels seus amics&#148;.</i></span><i><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">
<p></p></span></i></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list"><br clear="all" /><font face="Helvetica">
<hr align="left" width="33&#37;" size="1" /></font>
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote">
<p class="MsoFootnoteText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftnref1" name="_ftn1"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Helvetica; mso-ansi-language: ES-AR; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[1]</span></span></span></span></span></a><font size="2"><font face="Helvetica"><span lang="en"> &#147;</span><i><span style="mso-ansi-language: ES">O poeta &#233; um fingidor/finge tao completamente/que chega a fingir que &#233; dor/a dor que deveras sente&#148;. </span></i><span style="mso-ansi-language: ES">Cita presa de <i>Po&#232;tica de la frustraci&#243;n</i> de Alfredo Elejaide F. Lima 1997. http://macareo.pucp.edu.pe/-elejalde/ensayo/poetica.html</span></font></font></p></div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote">
<p class="MsoFootnoteText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftnref2" name="_ftn2"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Helvetica; mso-ansi-language: ES-AR; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[2]</span></span></span></span></span></a><font size="2"><font face="Helvetica"><span lang="en"> </span><span style="mso-ansi-language: ES">L&#180;altra son dues tercetes; <i>Per &#233;sser m&#233;s feli&#231;</i></span></font></font></p></div></div>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-11-16T16:22:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>Jes&#250;s Ricart</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>bohemiabis&#64;yahoo.com</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/bohemiabisyahoocom.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/bohemiabisyahoocom.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 8pt; COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 8pt; COLOR: black"><font face="Helvetica">Si quieres participar en un proyecto de poesia urbana e itinerante rememorando lostrovadores que eran portadores de lo nuevo recuerda que tu ilusi&#243;n, energ&#237;a e ideas puede cambiar las coordenadas que habitamos.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;&nbsp; </span><a href="mailto:bohemiabis&#64;yahoo.com">bohemiabis&#64;yahoo.com</a></font></span></b></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-10-15T02:00:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>La  Quema de los &#205;dolos</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/la-Quema-de-los-idolos.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/la-Quema-de-los-idolos.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 14pt; FONT-FAMILY: Arial">Tras la quema de los &#237;dolos y el fin de las pol&#237;ticas de partidos<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>que fracasaron como zorros vengadores no podemos pensar que el arte o la poes&#237;a nos bendecir&#225;n con palabras nobles para devolvernos la virgnidad de la preadolescencia. El arte es tambi&#233;n un subterfugio para canallas y un mentidero de las galer&#237;as de los que pretenden imagen y triunfos y, de paso, la pasta m&#225;s gansa y los dineros<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de mayor liquidez.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>La tragedia de la poes&#237;a es que no puede clamar &#161;creed en mi! A pesar de eso el comercio de ideas entre un poeta y su musa y alguien que ama con alguien amado, que por las palabras ha sido cincelado, no tiene comparaci&#243;n posible en el cuadril&#225;tero de las experiencias posibles de este mundo encerrado. La poes&#237;a busca maestros en el arte de seguir ennobleciendo la literatura a pesar de que la realidad siga denigrando la condici&#243;n humana. 
<p></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 14pt; FONT-FAMILY: Arial">Aunque la honestidad del artista le lleva a la destrucci&#243;n de sus bodrios y<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>desaguisados siempre puede tener una m&#237;nima dosis de conservadurismo que le lleve a hurgar en su papelera para retomar la frase imperfecta con la que poder seguir viviendo.
<p></p></span></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-10-15T02:00:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>El retorno como reintroducci&#243;n.  Jesus Ricart</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/el-retorno-como-reintroduccion-Jesus-R.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/el-retorno-como-reintroduccion-Jesus-R.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">El Retorno a Pen&#233;lope.
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en"><font face="Helvetica">La d&#233;cada de los 90 fue la de la reunificaci&#243;n de mi pasado con mi futuro. Tras algunos a&#241;os de enso&#241;aciones, desplazamientos, viajes y desubicaciones volv&#237; a la geograf&#237;a de mi nacimiento, que es en la que he ido fichando. Nunca abandonar&#237;a del todo el inter&#233;s por<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>otros atractivos geogr&#225;ficos pero <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>Barcelona y su entorno me ha influido con los paisajes m&#225;s familiares. </font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">La magia de los lugares siempre me seguir&#237;a llamando para apartarme de mi lugar o, dicho de otra manera, para no sentirme nunca<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>un residente homologado. Nunca me sent&#237; muy convencido de pertenecer a un sitio. Pertenecer a un solo lugar del mundo era tanto como pertenecer a quienes<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>lo hab&#237;an construido hist&#243;ricamente, a los progenitores o a los que mandaban. Y yo, desde mi orgullo prematuro nunca quise pertenecer a los otros. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Pasadas las d&#233;cadas del br&#237;o (los <i>sixties</i>, los setentas y los ochentas) volv&#237; sobre mis pasos.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Hab&#237;a cruzado el l&#237;mite de los treinta hacia de eso ya siete. Y parec&#237;a que se puede estar jugando con la vida hasta los 30 pero no despu&#233;s de esta cifra a la que tantas cosas y tanta gente te enfrentan como ralla fronteriza. O al menos de esa guisa rezaban los gustos adultos. Sin ver apenas mundo me cans&#233; m&#225;s pronto de sus avatares de lo que supuse. Con 37 por edad<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>volv&#237; a instalarme en Barn&#225;polis a la que tuve que cambiar de nombre tratando de ampararme en un sortilegio para<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>no caer en la condici&#243;n de urbanita de altos barrios o bajos fondos, condici&#243;n &#233;sta que nunca me convenci&#243; del todo. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Me dije que<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>cualquier ciudad pod&#237;a servirme para hacer una<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>toma de lugar y puestos a elegir una &#191;porqu&#233; no quedarme con la que m&#225;s conoc&#237;a? Yo nunca dej&#233; de ser un metropolitano, aunque empec&#233; como<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>un ordinario hijo de provincias que carg&#243; en su biograf&#237;a los embates de la era industrial y de los prodigios de las masificaciones <span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>urbanas y hacinamientos humanos. Los &#225;tomos me hicieron nacer en Royal Dance donde la realeza, por cierto, nunca tuvo a bien elegir para nada singular<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>y<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>donde salvo <i>el ball de les<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>gitanes</i> no se destac&#243; por demasiadas danzas. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Una localidad, casi rural, cuya mayor efem&#233;rides recordada<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de la infancia fue el paso de <b>Franco</b>, Francisco por nombre y Bahamonde de segundo, dentro de un veh&#237;culo negro (blindado dec&#237;amos a <i>soto voce<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span></i>los criajos) por la carretera principal flanqueada desde las aceras por el griter&#237;o del pupulacho infantil y escolar con banderitas de papel espa&#241;olistas, con las paredes sin ventanas de la<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>imponente <b>Uralita</b> que por aquel entonces tenia la autoridad legal para manejar<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>irresponsablemente el amianto y<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>producir asbestosis por la que enferm&#243; y morir&#237;a alguna gente. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>El acontecimiento fue prematuro y preclaro. Creo que fue un punto de infllexi&#243;n que dej&#243; atr&#225;s parte de mi inocencia para salir, tras las efem&#233;rides, convertido en un antifranquista intuitivo (ning&#250;n magnatario que se escondiera del pueblo<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>y no se atreviera a asomar la vista por la ventana de su coche, no digamos ya detenerlo, pod&#237;a ser alguien leg&#237;timo.Alguien con miedo en una jefatura<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de estado pod&#237;a tener todos los n&#250;meros para ser un impostor).
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Ese fue el lugar geogr&#225;fico de mi atomizaci&#243;n en cuerpo &#150;no dir&#233;: y alma-.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Pod&#237;a haber nacido en alg&#250;n lugar de Carolina del Norte, en Shangai o en Sudafrica, pero procesos que no controlo me metieron en esas llanuras y no en aqu&#233;llas. Mi campo de aterrizaje pertenec&#237;a a una comarca cuya parte occidental era llana y ten&#237;a,y sigue teniendo por denominaci&#243;n el nombre de los valles.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">La vuelta, ya sonando las campanadas de 1990,no supuso el reencuentro con una pasado extraordinario, tampoco<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la reuni&#243;n con las gentes de antes, ni siquiera el paseo por las mismas calles. Todo estaba cambiado, no reconoc&#237;a as la gente y por obra y magia del urbanismo perd&#237; de vista para siempre muchos espacios de juego de antes. Tampoco me esperaba<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ninguna compa&#241;era en ninguna casa. Aunque simb&#243;licamente volv&#237;a<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>al lugar donde <b>Pen&#233;lope</b> no hab&#237;a parado de tejer y destejer la realidad en todo ese tiempo.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Pero ni yo era un <b>Ulises</b> con relatos extraordinarios de mis aventuras ni las<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>personas, pocas, conque reconect&#233; me hab&#237;an estado esperando. Nadie me pregunt&#243; por mis viajes y mis estancias en otras partes. Creo recordar que algunos regalos que tra&#237;a en mi equipaje finalmente o me atrev&#237; a darlos por no poder soportar mi propia imagen haciendo<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>tal escena. Mis contactos consangu&#237;neos me dieron parte en su mesa pero no arte en sus corazones.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoBodyTextIndent" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span lang="en"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>El pueblo se hab&#237;a ido convirtiendo en ciudad y la ciudad en una aglomeraci&#243;n de seres, en su mayor parte, an&#243;nimos. Ten&#237;a poco que ver con la que yo trat&#233; en la infancia y en la adolescencia. No conservo poes&#237;a, escrita o mental, de aquellos a&#241;os primeros , ni de un periodo ni otro, lo cual lamento, pero s&#237; la ligera memoria de un presentimiento: el de haber nacido fuera de tiempo y lugar. La fuerza de la costumbre, y la imposibilidad de elegir otra fortuna para mi historia, me acostumbraron a los hechos, a las caras, a las calles y, sobre todo, a m&#237; mismo. </font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;&nbsp; </span>Escribir poemas a una cierta distancia, en a&#241;os, del sentir que en ellos figuren, es ya una peque&#241;a traici&#243;n a la memoria. Y mi memoria son mis papeles. Mi memoria es un verso atrapado en un momento a pesar de m&#237; mismo o del dictado de la forma.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>Los 90 ser&#237;an, para m&#237;,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>la cifra de la normalidad, si por norma admito la regularidad, la predectibilidad y la apariencia formal de la vulgaridad.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Fue la d&#233;cada en la que deb&#237; hacer mis asignaturas pendientes. Retomar el tren perdido por haber cogido el globo sin tim&#243;n de la utop&#237;a llevado por los vientos que le soplaron. Fue la d&#233;cada para ponerme a hacer, aunque tard&#237;amente, lo que todo el mundo hac&#237;a: tomar el metro cada d&#237;a a la misma hora, cumplir con un horario laboral, cenar en la misma mesa, tener a la misma compa&#241;era. Termin&#233; una carrera universitaria e hice mi organigrama de asuntos a los que acudir. Por<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>unas temporadas,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>dese&#233; integrarme en la gran ciudad,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>participar de muchas cosas, volver a reunir a gente o a reunirme con lo local.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Entre proyectos, parec&#237;an que serios, iba encontrando momentos para perge&#241;ar a mano estrofas sin otra intenci&#243;n que capturar mis propios momentos. Nunca fui consciente de su cantidad hasta que los he tecle&#233; una d&#233;cada<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>o d&#233;cada y media despu&#233;s. Esta no es una experiencia que no haya tenido antes. Lo he hecho con otros poemas manuscritos de otras temporadas archivados en carpetas de anillas. Al corregirlos<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>y<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>traspasarlos han tenido el valor del retrato emocional de mi &#150;ahora s&#237; dir&#233;- alma.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">No tengo un pasado armado al que defienda a toda costa. Creo que nadie deber&#237;a tener un pasado encastillado al que aferrarse por encima de su actualidad. Y sin embargo &#161;cuan dif&#237;cil es renunciar a &#233;l!,puesto que al hacerlo, es tanto como renegar de uno mismo.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">La poes&#237;a refleja s&#237;ncopes. Son pinceladas de retratos emocionales y sobre todo, son confesiones. Creo que no hay otro tipo de documentaci&#243;n m&#225;s transparente de lo sentimental que la po&#233;tica. Aunque ser poeta no sea ninguna garant&#237;a de sublimidad y la poes&#237;a pueda caer en manos de chusmas que la instrumenten para sus egolatr&#237;as lo mismo que el fuego de la pasi&#243;n<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>llega a caer<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;&nbsp; </span>en manos irracionales que pueden llegar a matar.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>La poes&#237;a de mis 90 deber&#237;a haberse deshecho de<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>las experiencias de las d&#233;cadas anteriores, pero sigui&#243; atrapada parcialmente en algunas de sus sombras.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Y aunque la sombra<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>y la tragedia forma parte de la necesidad intr&#237;nseca del vivir de acuerdo a <b>Zweig,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftn1" name="_ftnref1"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><b style="mso-bidi-font-weight: normal"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Helvetica; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[1]</span></b></span></span></span></a></b> siempre me resist&#237; a ordenarla y publicarla por intuir que me encontrar&#237;a con gritos de impotencia y pocos j&#250;bilos. &#161;Qui&#233;n pudiera escribir y vivir de sus odas! Y a mi pesar no he cribado la repetici&#243;n de algunos tormentos. Por desear<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>querr&#237;a ser <b>P&#237;ndaro</b> y emular<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>el estilo circense de sus odas por las efem&#233;rides de las grandes gestas y<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>las figuras destacadas de su &#233;poca. Pero incluso &#233;l colocaba la verdad de<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>sus necesidades en el<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>deseo central<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de la estabilidad al que raramente alguien renunciar&#237;a <i>&#148;...quiero/ser feliz con lo que tengo y hacerme/un buen nombre favoreciendo a los amigos</i>...&#148;</font><a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftn2" name="_ftnref2"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 12pt; FONT-FAMILY: Helvetica; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[2]</span></span></span></span></a><font face="Helvetica"> Despu&#233;s de un tiempo de movidas geogr&#225;ficas y de una pretendida b&#250;squeda de futuros, en lo social y en lo espiritual, la b&#250;squeda puede continuar siendo la misma desde un lugar de arraigo, en el que la regularidad de las formas facilite incluso la recurrencia de los temas. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Un retorno es el punto final de un pasado o de una de sus etapas. Vuelven los supervivientes de sus guerras, vuelven los viajeros de sus viajes, vuelven los so&#241;adores de sus utop&#237;as. Pero un retorno no significa el punto final de una investigaci&#243;n personal sino su reubicaci&#243;n en una geograf&#237;a m&#225;s tranquila. Lo bueno de Royal Dance es que no se distingue<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>por ninguna singularidad. Ni siquiera sus restos ib&#233;ricos de los que se ufana una arqueolog&#237;a la ha puesto en la lista de las ciudades de inter&#233;s cultural. Su anonimato es su grandeza. Es el lugar ideal para vivir sin ser visto sin que nadie note tu presencia. A&#250;n m&#225;s en los &#250;ltimos a&#241;os en que los flujos inmigratorios buscan las &#225;reas metropolitanas y las ciudades medias como sitios de adaptaci&#243;n en lugar de competir fieramente en las zonas neur&#225;lgicas de las grandes ciudades. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Desde un lugar tranquilo que da a la calle m&#225;s ocupada por los otros, invito a la lectura po&#233;tica sin otra prisa que la degustaci&#243;n de sus palabras reunidas que no tienen ninguna intenci&#243;n estil&#237;stica y la tienen toda para la constataci&#243;n de mi sentir. 
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>La cuesti&#243;n<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>es que mi retorno a Pen&#233;lope me ha reinstalado en un espacio ligeramente identificable, y sobre todo continuo, en un tiempo con el que no me identifico y<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>ante el que, en muchos de sus asuntos, vivo de espaldas.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Un retorno es tambi&#233;n un balance en el que buceas en un pasado<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>antiguo en diferido.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Pero por encima de todo, un retorno es dejar de ocultarse con asuntos ajenos para enfrentarte a lo que eres en tus l&#237;mites y en el &#233;xito de aceptar lo que eres. Es as&#237; que un retorno te reintroduce a lo que hab&#237;as dejado pendiente y a ti mismo tras el acopio de experiencias y aprendizajes. Tambi&#233;n tiene una cierta &#225;urea de empezar de nuevo, aunque nadie se pueda deshacer al completo de sus sombras y sus factores que le precedieran.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list"><br clear="all" /><font face="Helvetica">
<hr align="left" width="33&#37;" size="1" /></font>
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote">
<p class="MsoFootnoteText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftnref1" name="_ftn1"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Helvetica; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[1]</span></span></span></span></span></a><span lang="en"><font size="2"><font face="Helvetica"> <b><span style="COLOR: black">Stefan<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Zweig</span></b><span style="COLOR: black">. escritor austrico. Se suicidi&#243; junto a<b> Lote</b>, su mujer, en<b> Petr&#243;poli, </b>(una de las ciudades consideradas como m&#225;s bella del mundo en Brazil en 1942.Escribi&#243;<b> <i>Declara&#231;ao</i>,</b><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>donde explicaba<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>que su mundo, secuestrado por el totalitarismo y la barbarie se hab&#237;a desvanecido para siempre,arrastrando en su ca&#237;da a su propia alma. <i>&#147;Toda sombra es hija de la luz y s&#243;lo quien ha conocido la claridad y las tinieblas, la guerra y la paz, el ascenso y la caida, s&#243;lo &#233;ste ha vivido de verdad&#148;</i>.</span></font></font></span></p></div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote">
<p class="MsoFootnoteText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.zoomblog.com/blog/bohemiabis/admin/post#_ftnref2" name="_ftn2"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en"><span style="mso-special-character: footnote"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Helvetica; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-ansi-language: ES-AR; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA">[2]</span></span></span></span></span></a><span style="mso-ansi-language: ES"><font size="2"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>P&#237;ndar<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span><i>Odes V Nemees/&#239;stmiques</i> Ed Bernat Metge p. 35<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Barcelona 1994</font></font></span></p></div></div>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-10-15T02:00:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>bohemiabis&#64;hotmail.com</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/bohemiabishotmailcom.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/bohemiabishotmailcom.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; COLOR: black"><font face="Helvetica">Edici&#243;n desde enero del 2000, intenci&#243;n de regularidad mensual.
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; COLOR: black"><font face="Helvetica">Paginas abiertas para textos originales de autores por conocer.
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; COLOR: black"><font face="Helvetica">bohemiabis&#64;hotmail.com<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>tel.celular<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>+34 610600691
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; COLOR: black"><font face="Helvetica">textos pluriling&#252;es.
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">La<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>po&#232;tica: eina de descoberta expressiva i afirmaci&#243; identit&#224;ria.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">La poesia onomatop&#232;ica escridassa la platea i remou les panxes.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">En la rep&#250;blica de las letras el discurso de lo sublime y lo bello prevalece.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span>En la poes&#237;a<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>de la cripta catacumbea la genialidad que escapa de los atentados contra la libertad.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">Po&#233;tica: vial de enamoramiento y otros placeres inconfesos.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">Mientras esperas que curen tus heridas, te regalen el cielo, te vistan de nuevo, te rindan el mundo
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">te pierdes la iniciativa de encontrarme a mi.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><font face="Helvetica"><span lang="en" style="FONT-SIZE: 14pt; COLOR: black">La<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>po&#233;tica pasa por la<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>historia marginal</span><span lang="en">.</span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">En la far&#224;ndula de la vida hi caben tres coses: una mussa,<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>una llegenda i un poeta enamorat .Cap de les tres fa comer&#231;.Per separat no es comprenen i juntes prenen el m&#243;n per baldufa.
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 8pt; COLOR: black"><font face="Helvetica">Los textos aqu&#237; pre-publicados son in&#233;ditos y originales. Est&#225;n a<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>disposici&#243;n de quien los necesite. Pueden ser usados y reproducidos total o parcialmente citando fuente y autor sin necesidad de pedirnos permiso para su traslaci&#243;n a otros medios de difusi&#243;n.<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Agradeceremos el detalle formal de que se nos comunique pero ni siquiera esto es imprescindible para que sean usados libremente. La teor&#237;a como el aire del cielo no puede tener copyright y las plataformas de edicion<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>pueden contribuir mutuamente a la expansi&#243;n de las ideas sin<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>pensar &#250;nicamente en sus inversiones econ&#243;micas. Un articulo o un texto o un documento videogr&#225;fico<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>son v&#237;as de expresi&#243;n del saber por encima de su condici&#243;n de<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>productos a los que orde&#241;ar comercialmente. </font></span></b><span lang="en" style="COLOR: black">
<p></p></span></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-10-15T02:00:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>menu 069</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/menu-069.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/10/15/menu-069.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><b><font face="Helvetica"><i><span lang="en" style="FONT-SIZE: 60pt; COLOR: black">Bohemia bis</span></i><span lang="en" style="COLOR: black">
<p></p></span></font></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><font face="Helvetica"><b><span lang="en" style="COLOR: black">n&#250;m </span></b><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 18pt; COLOR: black">069</span></b><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; COLOR: black"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>setiembre 2005</span></b><span lang="en" style="COLOR: black"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span>Barn&#224;polis
<p></p></span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">coordinaci&#243;n, selecci&#243;n y maquetaci&#243;n de textos: jesusricart
<p></p></font></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="COLOR: black">
<p><font face="Helvetica">&nbsp;</font></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="COLOR: black"><font face="Helvetica">men&#250;
<p></p></font></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><font face="Helvetica"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; LETTER-SPACING: -0.15pt">articles-&gt;</span><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"> El retorno a Pen&#233;lope..<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span></span></b><b><span style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">Jesusricart 
<p></p></span></b></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-pagination: widow-orphan"><font face="Helvetica"><b><span lang="en" style="COLOR: black">La transferencia del yo en la obra escrita. </span></b><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 11pt; COLOR: black"><span style="mso-spacerun: yes">&nbsp;</span></span></b><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 11pt; COLOR: black; mso-ansi-language: FR">jesusricart</span></b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 8pt; COLOR: black; mso-ansi-language: FR">
<p></p></span></font></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><font face="Helvetica"><b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 11pt; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR">Ronda po&#233;tica-&gt;</span></b><b><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR"> de Jes&#250;s Ricart-&gt;</span></b></font><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: FR"> <b><i>Dins teu
<p></p></i></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="LETTER-SPACING: -0.15pt"><font face="Helvetica">Sota el sostre universal</font></span></b><b><i><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES"> </span></i></b><b><i><span style="FONT-FAMILY: Arial; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">
<p></p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span style="FONT-FAMILY: Arial; LETTER-SPACING: -0.15pt; mso-ansi-language: ES">Retrat de l&#180;emoci&#243;
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Cal&#237;grafo de los hados
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">De un reloj ca&#237;do</span></b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; FONT-FAMILY: Arial"> 
<p></p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; mso-pagination: widow-orphan"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">En el trasiego de las citas oscuras
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">de Jordi Sar-&gt;Sobredosis de realidades 
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Di&#225;logo en el bosque
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">De mis colgajos nihiles
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Para que quede constancia
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">de Suso Rigarti-&gt; V&#225;yanse los malos
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">&#161;De acuerdo!... sin toda la certeza
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Un espacio dulce
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Continuar con sirenas
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">de S.Marasselva-&gt;Un poeta rehecho
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">No s&#233;
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; LINE-HEIGHT: 12pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-hyphenate: none"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Tras el mejor sintagma<span style="mso-spacerun: yes">&nbsp; </span></span></b><span lang="en" style="FONT-SIZE: 9pt; FONT-FAMILY: Arial">
<p></p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">de J.L.Arco-&gt;Conspiraci&#243;n de la lava 
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoBodyText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">Colores a las marcas
<p></p></span></b></p>
<p class="MsoBodyText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><b><span lang="en" style="FONT-FAMILY: Arial">De Nestor Estebenz-&gt;Retrato de la mediocridad
<p></p></span></b></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-10-15T02:00:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>Una biblioteca ruidosa. Protesta</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/07/08/una-biblioteca-ruidosa-Protesta.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/07/08/una-biblioteca-ruidosa-Protesta.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<p align="justify"><font size="2">a dept. Cultural Responsable de Bibliotecas.</font></p>
<p align="justify"><font size="2">Adrano 2005 julio 07</font></p><font size="2">
<p align="justify">Debo agradecer la oportunidad que este municipio de Adrano me ha concedido por usar su <b><i>biblioteca comunale</i></b>. Estoy en ella usando el computer para leer unos textos digitalizados que traigo conmigo y para continuar escribiendo parte de una investigacion que hago en mi ruta por Sicilia. Estoy aqui desde las 15h. (momento de su apertura por la tarde). Casi inmediatamente despues de esta hora se ha formado una tertulia o reunion no labortal de unas 7 personas (todas ellas mujeres) en el rectangulo del mostrador de recepcion. </p></font>
<p align="justify"><font size="2">Tras aguantar por una hora o mas el ruido creciente de la tal reunion amical, co ntodas las caracteristicas de tratarse de algo habitual, les he llamado la atencion dado que resulta incompatible mantener una minima calidad de trabajo intelectual con un ruido verborragico ambiental. </font></p>
<p align="justify"><font size="2">A mi aviso debo decir que ha cesado la reunion no se si por comprension solidaria de las aludidas con mis necesidades de tranquilidad o por mi promesa de pedir el libro de reclamaciones antes de finalizar el horario de apertura.</font></p>
<p align="justify"><font size="2">Este incidente me lleva a la siguiente reflexion.</font></p>
<p align="justify"><font size="2">Como es que no se concede el puesto de trabajo a bibliotecarios/as que realmente sientan su oficio.? Es tan dificil detectar, en los procedimientos de seleccion profesional, a las personas que les guste realmente un espacio como este para el archivo de libros y su acondicionamiento como recursos publicos lectura?</font></p>
<p align="justify"><font size="2">Lamentablemente vengo comprobando en una buena parte de biubliotecas publicas de tamano pequeno o medio en toda Italia, (tampoco es el unico pais donde sucede eso) esta disposicion a convertirlas en lugares de encuentro, amicales o informales. No tengo nada en contra de la comunicacion verbal, por supuesto, pero no hay espacios mas adecuados como las plazas, las calles o los bares, pensados como lugares derelacion, para goces y para hacer amistades?</font></p>
<p align="justify"><font size="2">El fenomeno de llevarse la familia al lugar de trabajo, o las amistades, va en contra de las mismas condiciones del lugar i de la eficiencia laboral.Mucho mas en una biblioteca donde el silencio es una de sus promesas implicitas.</font></p>
<p align="justify"><font size="2">Por cortesia, o complicidad, mucha gente debe callar ante estos abusos de autoridad de los empleados o funcionarios en esa clase de establecimientos. De otro modo no comprendo que se haya convertido en un epifenomeno tan altamente desagradable.</font></p>
<p align="justify"><font size="2">Entiendo que guardar las minimas condiciones de seriedad y silencio son indicadores puntales de respeto y de cultura. </font></p>
<p align="justify"><font size="2">Las bibliotecas y centros culturales, entiendo tambien, no pueden ser lugares de <i>palique </i>con cuestiones que no tengan nada querer con los asuntos propios de ellos, ni refugio de empleados a perpetuidad que carecen de &#233;tica profesional y que a la postre, parece ser, ni siquiera les gusta leer.</font></p>
<p align="justify"><font size="2">El uso de las bibliotecas de todos los puntos ira en aumento por visitantes y transeuntes no vinculados a la localidad y que en sus viajes precisaran sus espacios para el uso de computers, la tranquilidad para lecturas y la consulta de textos. Su recurso por parte de extranjeros, como es nuestro caso, posiblemente no perdonara los ruidos ambientales injustificados que solo pueden tener la denominacion de negligencias y de ausencia de criterio de cualificacion y de <b>falta notoria de la figura responsable de supervision.</b></font></p>
<p align="justify"><font size="2">Le/s agradezco su atencion a este s.o.s</font></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-07-08T11:25:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>La cosmologia poetica en el tam-tam cridant als combats pendents.  Jesus Ricart</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/07/08/la-cosmologia-poetica-en-el-tam-tam-cr.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/07/08/la-cosmologia-poetica-en-el-tam-tam-cr.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<font face="Arial" size="1">
<p align="justify"></p></font><font face="Arial" size="1">
<p align="justify"><strong><font size="2">La cosmologia poetica en el <i>tam-tam</i> cridant als combats pendents.&nbsp; Jesus Ricart&nbsp;&nbsp;&nbsp; </font></strong></p>
<p align="justify"><strong>Adrano/Sicilia 2005 julio 07</strong></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">L&#8217; Estel i les Onades d&#8217; en Ferran Margarit &#233;s un llibre no habitual en el camp de les edicions po&#232;tiques. No es limita a presentar un recull de textes rimats deixant pel lector l&#8217; aventura d&#8217; entendre&#8217; ls o de capficar-s&#8217; hi sin&#242; que a m&#233;s de fer-ne entrega els acompanya amb comentaris dins un emmarcament de caire filos&#242;fic. Ningu es pot donar per enganyat perque en fa una introduccio al respecte intitulant el llibre com d un combinat de filosofia i po&#232;tica. Posats a comptar hi ha mes texte en prossa que en vers i els dos segueixen registres diferents i paralels que perfectament es podrien endre&#231;ar, primer l un i fdespr&#224;es l&#8217; altre o l &#8216; inrev&#233;s. El fet de fer-ho combinat&#242;riament fa o far&#224; que la lectura s&#8217; assossegui en la porci&#242; filos&#242;fica, plena de suggfestions, i s&#8217; encoratji en la po&#232;tica, plena d&#8217; empenta militant i emocional.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">d&#8217; en Ferran Margarit &#233;s un llibre no habitual en el camp de les edicions po&#232;tiques. No es limita a presentar un recull de textes rimats deixant pel lector l&#8217; aventura d&#8217; entendre&#8217; ls o de capficar-s&#8217; hi sin&#242; que a m&#233;s de fer-ne entrega els acompanya amb comentaris dins un emmarcament de caire filos&#242;fic. Ningu es pot donar per enganyat perque en fa una introduccio al respecte intitulant el llibre com d un combinat de filosofia i po&#232;tica. Posats a comptar hi ha mes texte en prossa que en vers i els dos segueixen registres diferents i paralels que perfectament es podrien endre&#231;ar, primer l un i fdespr&#224;es l&#8217; altre o l &#8216; inrev&#233;s. El fet de fer-ho combinat&#242;riament fa o far&#224; que la lectura s&#8217; assossegui en la porci&#242; filos&#242;fica, plena de suggfestions, i s&#8217; encoratji en la po&#232;tica, plena d&#8217; empenta militant i emocional. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Recomano que el texte es segueixi tal com es presentat pero tamb&#233; es pot tornbar a ell tantes vegades com es necessitti acudint a aquells textes versats m&#233;es cridaners o interessants.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">A No anire l&#8217; autor ensenya la seva tarja de presentacio. En el to m&#233;s entenedor de la gram&#224;tica de principis aclara que no trair&#224; la veritat ni perdonar&#224; la mentida dins unas eleccio erxistencial-biogr&#224;fica de l&#8217; anar a contra-corrent. Quelcom del que puc donar fe d&#8217; en Ferran, home de discurs tan elevat com criptic i company de tertulies liter&#224;ries i filos&#242;fiques. (al club dels poets vius de l Hotel Rialto, al Liceu Maragall de Filosofia de l ateneu barcelon&#233;es, al grup Pluralia de Gran Via i a l ateneu naturista de Sants).</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">El to apassionat de la lluita brolla sense cap perdo a la dilet&#224;ncia o a la ambiguitat a l&#8217; afirmar que encara queda un combat per les mil coses que cal arranjar. Es l&#8217; unic pujolsista que conec i que no s&#8217; est&#224; de dir sent&#232;ncies d&#8217;una sola pe&#231;a i que al fer-ho restitueix la filosofia catalana al seu lloc, sota l&#8217; ampar de la idea que la veritat no necessita m&#224;rtirs per ser dita.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">En Margarit t&#233; una idea clau que el caracteritza: no posar el conexiement i els interessos per damunt de l&#8217; &#232;tica, tampoc la conviccio i, d&#8217; aqui, forjar una nova configuracio planet&#224;ria sense acudir a la violencia que considera obsoleta. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">No s&#8217; est&#224; de treure-li la gr&#224;cia al drama de compartir la historia a un pais amb qui ens ha robat la nostra.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">El llibre es un cant al pacifisme amb els trets caracteristics del panfletisme -que va fer escola- de l&#8217; agitacio dels vells temps obligats a viure sota el tir&#224;. "Ens han robat les fites,/han tret els senyals/Que vingui un capit&#224; i ens mostri,/el vell cam&#237; d&#180;abans/Veniu companys, lluitem,/i tornarem a &#233;sser grans".</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">La tonalitat de la confirmacio en el combat &#233;s una constant en el recorregut de l&#8217;autor. Una declaracio de senyes d&#8217; identitat." Mal que ning&#250; no m&#180;entengui,/continuar&#233; cridant." Es un texte que ve a escridassar-nos o a recordar-nos el deure historic i vivencial del que no ens podem separar. I l&#8217; autor fa de mestre de cerimonies que ens ungeix amb les velles capes de militants que les haviem descurat a l&#8217;armari dels trastos vells. Ens recorda que "El des&#224;nim &#233;s el luxe dels covards". I al fer-ho no s&#8217; est&#224; d&#8217; emprar una certa flaira apocaliptica. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Com que hi ha m&#233;s quantitat de texte en la prossa adjunta que en la composicio poetica no hi ha possibilitat de cap dubta. Tan l&#8217; una com l&#8217;altra son prou entenidores com per ubicar l&#8217; autor en el temps i en l&#8217; espai i en el seu desider&#224;tum ideol&#242;gic. Tot aix&#242; en unes coordenades restrictives. Es clar que vivim la vida contra rellotge.Un gran indicador del temps corre el rev&#233;s. Son moltes les coses per fer i escadusseres les energies i falibles les aliances. "Que el temps fuig sense espera,/i temo que no serem prou gent",diu conscient com home carregat d&#8217; un paper missionari a una multitut a l&#8217; espera de dirigents i herois, potser.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">En Ferran Margarit &#233;s el portanveu &#8211;o fa de tal- d&#8217; en Francesc Pujols pel que fa a portar a terme un dels desitjos d aquell, la constitucio de la religio cientifica catalana. A l&#8217; hora &#233;s un gladiador contra les religions i l&#8217; oprobi que han empastifat les diferents cultures. En els quatre vents contenen lletres precioses del que se sap font i beguda, principi i fi de les seves coses, nom&#233;s li cal pensar-les. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Un autor fresquivol que fa de veu capdaventera de somnis de sempre i que ens prev&#233; dels enemics dels somnis. "No vull m&#233;s mestre,/que el propi seny." El poema revela a l&#8217;autor, se senti o nmo poeta, m&#233;s que cap altre estri literari."On va aquest foll a la conquesta,/de quelcom inexplicable?/Que ja no &#233;s prou taleia,/trobar la pitan&#231;a di&#224;ria?/O b&#233; al contrari:/Per qu&#232; s&#180;enquimera,/si ja t&#233; plat a taula?" Ens hauriem de donar &#8211;i demanar- els uns als altres els nostres poemes abans de preguntar-nos les nostres opinions per saber del que anem o el que veritablement som.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">La prossa esta presentada pagina a pagina entre poema i poema, pero es pot llegir, repeteixo, perfectament d&#8217; una tungada com un texte afagit. De fet el seu pujolsisme li porta el pensament i la seva poesia sobre tot el coratge de viure en uns principis.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">El nacionalisme catal&#224; est&#224; present. L&#8217;&#232;tica que ha d&#8217;estar pel damunt del coneixement a una banda el basa en ell en una altra part del texte. A la Realitat li dona la denominacio deif ica.I al continumm de pensadors li fa una repassada fuga&#231; sense ser la pretensio del texte fer-ne una an&#224;lisi detallada.Per aix&#242; possa massa a la llogera en un mateix sac a diversos autors, cadascun dels quals mereixen una atencio que no els hi dona."All&#224; on tot eren intu&#239;cions, avui tenim certeses irrebatibles i comprovables, Giordano Bruno, Descartes, Kant, Hegel, Spinoza, Nietzche s&#243;n avui, folklore, pura antropologia. Pujols fou el darrer renaixentista i el primer home modern."</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Com a gran projecte proposa un consell internacional de savis tot seguint la idea plat&#242;nica de col.loCar el saber en el lloc del regnat dels afer publics. Projecte massa geganti per entrar-hi amb la cura reflexiva que necessita, o necessitaria, un desig d&#8217; aquesta magnitut. Resulta escaient pensar en que la saviessa pot ser recotora alternativa d un mon en mans de paranoics que l estavellen una i un altra vegada contra els seus dimonis sense preocupar-se dels cossos esberlats dels soldats ignorants i de les gentades desarmades. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Formalment la construccio po&#232;tica d&#8217; en Ferran &#233;s acurada i senzilla, entenedora i musical, quadra perfectament cada paraula vers a vers, senzilla de memoritzar, adequada per anomenar i mat&#232;ria auxiliar amb la que farcir titols d &#8216;idees, principis o refer&#232;ncies. Ratlla a ratlla amb la insidia a dossi adient del conspirador posa les condicions apropiades per tenir quelcom m&#233;esa experi&#232;encia liter&#224;ria amb la seva lectura. Endinsar-s&#8217; hi nom&#232;s es pot fer a condicio que es vulgui rumiar i s&#8217; accepti posicionar-s&#8217;hi. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Apareixen algunes refer&#232;ncies com la de matem&#224;tica anal&#242;gica, que no queden explicades. Aix&#242; &#233;s un motiu per continuar llegint l&#8217;autor a qui l&#8217;interessi saber-ne m&#233;s en els seus altres textes i/o intervencions publiques. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">El gran dilema presentat amb rerafons hegeli&#224; &#233;s el que hi ha entre el saber i el creure. Mentre la gent es mogui per creences, fes, dogmes i posiciones inspiracionistes en lloc de contrastades i enrahonades la humanitat no t&#233; cura o continuar&#224; vinculada a un estadi inferior del seu desenvolupament.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Posa en ridicul la hist&#242;ria circular d&#8217; humans contra humans i de combatents per fes o creences diverses; fenomen aquest, del que no se n&#8217; escapa cap religio. Aboga per una intelig&#232;ncia superior, per un superhome sense aclarir si &#233;s el de caire nietzchi&#224; per trascendir la malaltia de la viol&#232;ncia o l&#8217;estadi inferior infantil de la humanitat.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Aboga per una nova ci&#232;ncia del capteniment hum&#224; que ha de tenir car&#224;cter de religio sense entrar en l&#8217;antitesi que el religare d&#8217; una pot tenir amb el raciocini o metodologia racionalista de l&#8217;altra. En contra doncs de la revelacio i de l&#8217; adoctrinament.Proposa un llenguatge de trobada un punt de fussi&#224;o de gents nobles i de bona voluntat per gestar el bressol d&#8217; un temps nou.</font></p>
<p align="justify">Autor sense concessions declara avan&#231;ar sempre fins entendreu tot. "M&#180;apassionar&#233; en l&#180;acci&#243;,/ </p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">fins que l&#180;entengui.".Es dels qui no tiren la toalla i del qui es pot predir que seguir&#224; mutnat en el seu discurs mentre li quedin betecs que moure. Si li tingues que penjar una definicio a en Ferran Margarit diria d&#8217; ell que esu n poeta cosmog&#242;nic encara que a estones es desmarca una mica del gremi poetic " Llegir&#233; els poetes,/ fins que els entengui.". El que t&#233; prou clar &#233;s que la poesia t&#232; un poder de convocat&#242;ria i que fa d&#8217; ess&#232;ncia i sintesi de sentiments en els que s&#8217; hi poden retratar for&#231;a persones.La poesia, la seva tamb&#233;, &#233;s part integrant de e la immensitat de la realitat en un planeta finit de la que partla tot elaborant un panflet molt digne per la humiltat humana com contrapunt de la superba de la que va, injustificadament, sobrada.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">fins que l&#180;entengui.".Es dels qui no tiren la toalla i del qui es pot predir que seguir&#224; mutnat en el seu discurs mentre li quedin betecs que moure. Si li tingues que penjar una definicio a en Ferran Margarit diria d&#8217; ell que esu n poeta cosmog&#242;nic encara que a estones es desmarca una mica del gremi poetic " Llegir&#233; els poetes,/ fins que els entengui.". El que t&#233; prou clar &#233;s que la poesia t&#232; un poder de convocat&#242;ria i que fa d&#8217; ess&#232;ncia i sintesi de sentiments en els que s&#8217; hi poden retratar for&#231;a persones.La poesia, la seva tamb&#233;, &#233;s part integrant de e la immensitat de la realitat en un planeta finit de la que partla tot elaborant un panflet molt digne per la humiltat humana com contrapunt de la superba de la que va, injustificadament, sobrada.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif">Una segona part del llibre en una afegidura hi ha textes dedicats a la dona, a la mare i a la companya que tambe son patria, m&#224;tria en diria jo, on l&#8217; amor i el goig del cos nutrici de totes les coses on comencen i acaben va barrejat amb el seu crit penitent transversal en tot el llibre"Ara vaig pels camins,/ escampant una preg&#224;ria".</font></p></font>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">L&#8217; Estel i les Onades d&#8217; en Ferran Margarit &#233;s un llibre no habitual en el camp de les edicions po&#232;tiques. No es limita a presentar un recull de textes rimats deixant pel lector l&#8217; aventura d&#8217; entendre&#8217; ls o de capficar-s&#8217; hi sin&#242; que a m&#233;s de fer-ne entrega els acompanya amb comentaris dins un emmarcament de caire filos&#242;fic. Ningu es pot donar per enganyat perque en fa una introduccio al respecte intitulant el llibre com d un combinat de filosofia i po&#232;tica. Posats a comptar hi ha mes texte en prossa que en vers i els dos segueixen registres diferents i paralels que perfectament es podrien endre&#231;ar, primer l un i fdespr&#224;es l&#8217; altre o l &#8216; inrev&#233;s. El fet de fer-ho combinat&#242;riament fa o far&#224; que la lectura s&#8217; assossegui en la porci&#242; filos&#242;fica, plena de suggfestions, i s&#8217; encoratji en la po&#232;tica, plena d&#8217; empenta militant i emocional.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">d&#8217; en Ferran Margarit &#233;s un llibre no habitual en el camp de les edicions po&#232;tiques. No es limita a presentar un recull de textes rimats deixant pel lector l&#8217; aventura d&#8217; entendre&#8217; ls o de capficar-s&#8217; hi sin&#242; que a m&#233;s de fer-ne entrega els acompanya amb comentaris dins un emmarcament de caire filos&#242;fic. Ningu es pot donar per enganyat perque en fa una introduccio al respecte intitulant el llibre com d un combinat de filosofia i po&#232;tica. Posats a comptar hi ha mes texte en prossa que en vers i els dos segueixen registres diferents i paralels que perfectament es podrien endre&#231;ar, primer l un i fdespr&#224;es l&#8217; altre o l &#8216; inrev&#233;s. El fet de fer-ho combinat&#242;riament fa o far&#224; que la lectura s&#8217; assossegui en la porci&#242; filos&#242;fica, plena de suggfestions, i s&#8217; encoratji en la po&#232;tica, plena d&#8217; empenta militant i emocional. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Recomano que el texte es segueixi tal com es presentat pero tamb&#233; es pot tornbar a ell tantes vegades com es necessitti acudint a aquells textes versats m&#233;es cridaners o interessants.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">A No anire l&#8217; autor ensenya la seva tarja de presentacio. En el to m&#233;s entenedor de la gram&#224;tica de principis aclara que no trair&#224; la veritat ni perdonar&#224; la mentida dins unas eleccio erxistencial-biogr&#224;fica de l&#8217; anar a contra-corrent. Quelcom del que puc donar fe d&#8217; en Ferran, home de discurs tan elevat com criptic i company de tertulies liter&#224;ries i filos&#242;fiques. (al club dels poets vius de l Hotyel Rialto, al Liceu Maragall de Filosofia de l ateneu barcelon&#233;es, al grup Pluralia de Gran Via i a l ateneu naturista de Sants).</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">El to apassionat de la lluita brolla sense cap perdo a la dilet&#224;ncia o a la ambiguitat a l&#8217; afirmar que encara queda un combat per les mil coses que cal arranjar. Es l&#8217; unic pujolsista que conec i que no s&#8217; est&#224; de dir sent&#232;ncies d&#8217;una sola pe&#231;a i que al fer-ho restitueix la filosofia catalana al seu lloc, sota l&#8217; ampar de la idea que la veritat no necessita m&#224;rtirs per ser dita.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">En Margarit t&#233; una idea clau que el caracteritza: no posar el conexiement i els interessos per damunt de l&#8217; &#232;tica, tampoc la conviccio i, d&#8217; aqui, forjar una nova configuracio planet&#224;ria sense acudir a la violencia que considera obsoleta. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">No s&#8217; est&#224; de treure-li la gr&#224;cia al drama de compartir la historia a un pais amb qui ens ha robat la nostra.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">El llibre es un cant al pacifisme amb els trets caracteristics del panfletisme -que va fer escola- de l&#8217; agitacio dels vells temps obligats a viure sota el tir&#224;. "Ens han robat les fites,/han tret els senyals/Que vingui un capit&#224; i ens mostri,/el vell cam&#237; d&#180;abans/Veniu companys, lluitem,/i tornarem a &#233;sser grans".</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">La tonalitat de la confirmacio en el combat &#233;s una constant en el recorregut de l&#8217;autor. Una declaracio de senyes d&#8217; identitat." Mal que ning&#250; no m&#180;entengui,/continuar&#233; cridant." Es un texte que ve a escridassar-nos o a recordar-nos el deure historic i vivencial del que no ens podem separar. I l&#8217; autor fa de mestre de cerimonies que ens ungeix amb les velles capes de militants que les haviem descurat a l&#8217;armari dels trastos vells. Ens recorda que "El des&#224;nim &#233;s el luxe dels covards". I al fer-ho no s&#8217; est&#224; d&#8217; emprar una certa flaira apocaliptica. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Com que hi ha m&#233;s quantitat de texte en la prossa adjunta que en la composicio poetica no hi ha possibilitat de cap dubta. Tan l&#8217; una com l&#8217;altra son prou entenidores com per ubicar l&#8217; autor en el temps i en l&#8217; espai i en el seu desider&#224;tum ideol&#242;gic. Tot aix&#242; en unes coordenades restrictives. Es clar que vivim la vida contra rellotge.Un gran indicador del temps corre el rev&#233;s. Son moltes les coses per fer i escadusseres les energies i falibles les aliances. "Que el temps fuig sense espera,/i temo que no serem prou gent",diu conscient com home carregat d&#8217; un paper missionari a una multitut a l&#8217; espera de dirigents i herois, potser.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">En Ferran Margarit &#233;s el portanveu &#8211;o fa de tal- d&#8217; en Francesc Pujols pel que fa a portar a terme un dels desitjos d aquell, la constitucio de la religio cientifica catalana. A l&#8217; hora &#233;s un gladiador contra les religions i l&#8217; oprobi que han empastifat les diferents cultures. En els quatre vents contenen lletres precioses del que se sap font i beguda, principi i fi de les seves coses, nom&#233;s li cal pensar-les. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Un autor fresquivol que fa de veu capdaventera de somnis de sempre i que ens prev&#233; dels enemics dels somnis. "No vull m&#233;s mestre,/que el propi seny." El poema revela a l&#8217;autor, se senti o nmo poeta, m&#233;s que cap altre estri literari."On va aquest foll a la conquesta,/de quelcom inexplicable?/Que ja no &#233;s prou taleia,/trobar la pitan&#231;a di&#224;ria?/O b&#233; al contrari:/Per qu&#232; s&#180;enquimera,/si ja t&#233; plat a taula?" Ens hauriem de donar &#8211;i demanar- els uns als altres els nostres poemes abans de preguntar-nos les nostres opinions per saber del que anem o el que veritablement som.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">La prossa esta presentada pagina a pagina entre poema i poema, pero es pot llegir, repeteixo, perfectament d&#8217; una tungada com un texte afagit. De fet el seu pujolsisme li porta el pensament i la seva poesia sobre tot el coratge de viure en uns principis.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">El nacionalisme catal&#224; est&#224; present. L&#8217;&#232;tica que ha d&#8217;estar pel damunt del coneixement a una banda el basa en ell en una altra part del texte. A la Realitat li dona la denominacio deif ica.I al continumm de pensadors li fa una repassada fuga&#231; sense ser la pretensio del texte fer-ne una an&#224;lisi detallada.Per aix&#242; possa massa a la llogera en un mateix sac a diversos autors, cadascun dels quals mereixen una atencio que no els hi dona."All&#224; on tot eren intu&#239;cions, avui tenim certeses irrebatibles i comprovables, Giordano Bruno, Descartes, Kant, Hegel, Spinoza, Nietzche s&#243;n avui, folklore, pura antropologia. Pujols fou el darrer renaixentista i el primer home modern."</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Com a gran projecte proposa un consell internacional de savis tot seguint la idea plat&#242;nica de col.loCar el saber en el lloc del regnat dels afer publics. Projecte massa geganti per entrar-hi amb la cura reflexiva que necessita, o necessitaria, un desig d&#8217; aquesta magnitut. Resulta escaient pensar en que la saviessa pot ser recotora alternativa d un mon en mans de paranoics que l estavellen una i un altra vegada contra els seus dimonis sense preocupar-se dels cossos esberlats dels soldats ignorants i de les gentades desarmades. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Formalment la construccio po&#232;tica d&#8217; en Ferran &#233;s acurada i senzilla, entenedora i musical, quadra perfectament cada paraula vers a vers, senzilla de memoritzar, adequada per anomenar i mat&#232;ria auxiliar amb la que farcir titols d &#8216;idees, principis o refer&#232;ncies. Ratlla a ratlla amb la insidia a dossi adient del conspirador posa les condicions apropiades per tenir quelcom m&#233;esa experi&#232;encia liter&#224;ria amb la seva lectura. Endinsar-s&#8217; hi nom&#232;s es pot fer a condicio que es vulgui rumiar i s&#8217; accepti posicionar-s&#8217;hi. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Apareixen algunes refer&#232;ncies com la de matem&#224;tica anal&#242;gica, que no queden explicades. Aix&#242; &#233;s un motiu per continuar llegint l&#8217;autor a qui l&#8217;interessi saber-ne m&#233;s en els seus altres textes i/o intervencions publiques. </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">El gran dilema presentat amb rerafons hegeli&#224; &#233;s el que hi ha entre el saber i el creure. Mentre la gent es mogui per creences, fes, dogmes i posiciones inspiracionistes en lloc de contrastades i enrahonades la humanitat no t&#233; cura o continuar&#224; vinculada a un estadi inferior del seu desenvolupament.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Posa en ridicul la hist&#242;ria circular d&#8217; humans contra humans i de combatents per fes o creences diverses; fenomen aquest, del que no se n&#8217; escapa cap religio. Aboga per una intelig&#232;ncia superior, per un superhome sense aclarir si &#233;s el de caire nietzchi&#224; per trascendir la malaltia de la viol&#232;ncia o l&#8217;estadi inferior infantil de la humanitat.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Aboga per una nova ci&#232;ncia del capteniment hum&#224; que ha de tenir car&#224;cter de religio sense entrar en l&#8217;antitesi que el religare d&#8217; una pot tenir amb el raciocini o metodologia racionalista de l&#8217;altra. En contra doncs de la revelacio i de l&#8217; adoctrinament.Proposa un llenguatge de trobada un punt de fussi&#224;o de gents nobles i de bona voluntat per gestar el bressol d&#8217; un temps nou.</font></p>
<p align="justify"><font size="1">Autor sense concessions declara avan&#231;ar sempre fins entendreu tot. "M&#180;apassionar&#233; en l&#180;acci&#243;,/ </font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">fins que l&#180;entengui.".Es dels qui no tiren la toalla i del qui es pot predir que seguir&#224; mutnat en el seu discurs mentre li quedin betecs que moure. Si li tingues que penjar una definicio a en Ferran Margarit diria d&#8217; ell que esu n poeta cosmog&#242;nic encara que a estones es desmarca una mica del gremi poetic " Llegir&#233; els poetes,/ fins que els entengui.". El que t&#233; prou clar &#233;s que la poesia t&#232; un poder de convocat&#242;ria i que fa d&#8217; ess&#232;ncia i sintesi de sentiments en els que s&#8217; hi poden retratar for&#231;a persones.La poesia, la seva tamb&#233;, &#233;s part integrant de e la immensitat de la realitat en un planeta finit de la que partla tot elaborant un panflet molt digne per la humiltat humana com contrapunt de la superba de la que va, injustificadament, sobrada.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">fins que l&#180;entengui.".Es dels qui no tiren la toalla i del qui es pot predir que seguir&#224; mutnat en el seu discurs mentre li quedin betecs que moure. Si li tingues que penjar una definicio a en Ferran Margarit diria d&#8217; ell que esu n poeta cosmog&#242;nic encara que a estones es desmarca una mica del gremi poetic " Llegir&#233; els poetes,/ fins que els entengui.". El que t&#233; prou clar &#233;s que la poesia t&#232; un poder de convocat&#242;ria i que fa d&#8217; ess&#232;ncia i sintesi de sentiments en els que s&#8217; hi poden retratar for&#231;a persones.La poesia, la seva tamb&#233;, &#233;s part integrant de e la immensitat de la realitat en un planeta finit de la que partla tot elaborant un panflet molt digne per la humiltat humana com contrapunt de la superba de la que va, injustificadament, sobrada.</font></p>
<p align="justify"><font face="Arial, Helvetica, sans-serif" size="1">Una segona part del llibre en una afegidura hi ha textes dedicats a la dona, a la mare i a la companya que tambe son patria, m&#224;tria en diria jo, on l&#8217; amor i el goig del cos nutrici de totes les coses on comencen i acaben va barrejat amb el seu crit penitent transversal en tot el llibre"Ara vaig pels camins,/ escampant una preg&#224;ria".</font></p>
<p align="justify"></p>
<p align="justify"></p>
<p align="justify"></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-07-08T11:12:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

<item>
 <title>La nocio de substancia en Leibniz. Metafisica i individu. JesusRICART</title>
<link>http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/07/08/la-nocio-de-substancia-en-Leibniz-Meta.html</link>
 <guid isPermaLink="true">http://bohemiabis.zoomblog.com/archive/2005/07/08/la-nocio-de-substancia-en-Leibniz-Meta.html</guid>
 <description>
 <![CDATA[
<b><font face="Arial" size="1"><b><font face="Arial" size="1">
<p align="justify">El rescat de l&#8217; individu substantiu front a la societat de la ficcio.<b>La nocio de substancia en Leibniz.</b> <b>Metafisica i individu.</b> </p></font></b><font face="Arial" size="1">
<p align="justify">Jesus RICART Cosenza 29 juny 2005</p>
<p align="justify"><font face="Arial" size="1">
<p align="justify">Hem abordat la nocio d&#8217; individu i la seva relacio amb el mon que li toca viure i, de retruc, el configura. L&#8217; individu &#233;s encara, per mi, la instancia de la que parteixen i acaben les coses. Es l&#8217;espai organtizat psiquic i ideol&#242;gic des del que es fa la lluita per la superviv&#232;ncia, i de pas, &#233;s l&#8217; esfor&#231;<sup> </sup>-quan concurreix- per fer un nou mon. Sense individu no hi ha societat encara que si hi ha societats montades sense la diferenciacio inter-individual o sense que es respectin els processos d&#8217; individuacio.</p>
<p align="justify">L&#8217; experi&#232;ncia de la tesi que vaig intentar fer valdre en el tema de la perversio de l&#8217; alternativa, com un dels noms de l&#8217; irracional a l&#8217; actualitat, que vaig presentar va acabar en una dicotomia cl&#224;ssica que se&#8217; m va escapar de les mans, entre individualisme i societisme, no savent defensar que estar en contra del segon no suposa estar a favor de la nocio cl&#224;ssica de l&#8217; individualisme sota el par&#224;metre del materialisme capitalista. Del qual nom&#233;es cap descartar-se at&#233;es que es basa en una escala de valors que vol fer prevaldre el lucre personal en detriment de la desgracia col.lectiva. Hi ha un altra aproximacio a l&#8217; individualisme que m interessa m&#233;es i no t&#232; res a veure amb l&#8217; anterior: el del subjecte com monada diferenciada i com amo, relatiu &#233;s clar, del seu desti. La magnitut del seu poder per avancar en sobirania &#233;s quelcom debatible i en aix&#242; tenim el neguit te&#242;ric i el desig biogr&#224;fic. </p>
<p align="justify">Sense rescat de l&#8217; individu substantiu com &#233;sser que pensa pel seu compta encoratjat per posar-se en contra de cojuntures moment&#224;nies, families d&#8217; ideees i tradicions culturals no hi ha expectativa de cap esplendor futur. Sense individu autoconscient no hi ha porvindre. Em preocupa tornar a la revisio de l&#8217; individu com ens precari en la seva autonomia i vicari dels interessos societaris que l aparten de la seva veritat. La societat ha esdevinngut una entel&#232;quia que va en la seva contra. La realitat de l&#8217; afora va en contra del seu real intim amb el que viu d&#8217; esquenes. </p>
<p align="justify">Tot aixo en un temps en que el desig de racionalitzacio minva i la carencia d&#8217; objectius de realitzacio &#233;s not&#242;ria. L&#8217; <i>impasse</i> actual en una &#232;poca sense desti compartit del que parlar i, especialment, sense noves teories salvatifiques en les que confiar em fa pensar en una altra &#232;poca de desertitzacio en el camp de les idees. Eixuts d&#8217;esperances conceptuals ens podem emmirallar en algun temps passat en que la produccio de pensament va quedar paralitzada. </p><b>
<p align="justify">Leibniz &#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p>
<p align="justify">&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p></b>&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. 
<p align="justify">Trobo una concomit&#224;ncia amb el pensament actual, ententent per actualitat les dues darreres d&#232;cades de falta de pensament amb la decepcio te&#242;rica del marxime, forca abans de la caiguda del telo d&#8217; acer, esdeveniment aquest desconectat de la insufici&#232;ncia previsora del corpus analitic d&#8217; aquell.</p>
<p align="justify">En el pensament de<b> Brentano</b> tamb&#233; es recull la constatacio de la decad&#232;ncia de la filosofia moderna despr&#233;s de Leibniz. Aquest mantenia la diferencia de les caracteristiques atributives en el si de la unitat. Dedueix del principi del mon suficient el de la identitat del que &#233;s indestriable. Les m&#242;nades diferenciades permeten el desmarcament de totes i cvadascuna d&#8217; elles entre elles mateixes. La substancia &#233;s un subjecte al qual li venen atribuits, adjudicats o empaltats una s&#232;rie de predicats, sense els quals no seria diferenciable dels altres. En la substancia individuada es troba la rao de tot el que li preocupa, desde que neix fins que mora. La subst&#224;ncia es distingeix l&#8217; una de l&#8217; altra per la difer&#232;ncia especifica insensible en base a una llei de continuitat, sense que aquesta insensibilitat sigui desitjable de liquidar, afageixo.</p>
<p align="justify">La idea leibnitziana de que l&#8217; &#233;esser hum&#224; ho veu tot a trav&#233;s de Deu pero no en Deu &#233;s una primera manera de desempellegar-se de la categoria universal d&#8217; una omnipresencia que ha mantingut a la humanitat en la seva infantilitzacio no deixant-lo cr&#232;ixer cap a una maduracio. Tanmateix questiona la idea d un espirit universal que ho mogui tot, amb la qual cosa torna a posar en la tessitura de l accio humana el seu esdevenidor. </p>
<p align="justify">L&#8217; individu postmodern queda abocat a la tessitura de fer-se transcultural i fluent si vol tornar a recuperar la seva nocio de persona humana i &#8211;suposadament- racional. Del seu passat gregari queda una servitut acritica -en massa- als rols i guions que les exig&#232;ncies de viure en grup li suposa. La seva reubicacio en el mon en general i en la historia de les categories universals fa indefugible la seva revisio com ens diferenciat, autogestionari i rebel.</p></font></p>
<p align="justify">Hem abordat la nocio d&#8217; individu i la seva relacio amb el mon que li toca viure i, de retruc, el configura. L&#8217; individu &#233;s encara, per mi, la instancia de la que parteixen i acaben les coses. Es l&#8217;espai organtizat psiquic i ideol&#242;gic des del que es fa la lluita per la superviv&#232;ncia, i de pas, &#233;s l&#8217; esfor&#231;<sup> </sup>-quan concurreix- per fer un nou mon. Sense individu no hi ha societat encara que si hi ha societats montades sense la diferenciacio inter-individual o sense que es respectin els processos d&#8217; individuacio.</p>
<p align="justify">L&#8217; experi&#232;ncia de la tesi que vaig intentar fer valdre en el tema de la perversio de l&#8217; alternativa, com un dels noms de l&#8217; irracional a l&#8217; actualitat, que vaig presentar va acabar en una dicotomia cl&#224;ssica que se&#8217; m va escapar de les mans, entre individualisme i societisme, no savent defensar que estar en contra del segon no suposa estar a favor de la nocio cl&#224;ssica de l&#8217; individualisme sota el par&#224;metre del materialisme capitalista. Del qual nom&#233;es cap descartar-se at&#233;es que es basa en una escala de valors que vol fer prevaldre el lucre personal en detriment de la desgracia col.lectiva. Hi ha un altra aproximacio a l&#8217; individualisme que m interessa m&#233;es i no t&#232; res a veure amb l&#8217; anterior: el del subjecte com monada diferenciada i com amo, relatiu &#233;s clar, del seu desti. La magnitut del seu poder per avancar en sobirania &#233;s quelcom debatible i en aix&#242; tenim el neguit te&#242;ric i el desig biogr&#224;fic. </p>
<p align="justify">Sense rescat de l&#8217; individu substantiu com &#233;sser que pensa pel seu compta encoratjat per posar-se en contra de cojuntures moment&#224;nies, families d&#8217; ideees i tradicions culturals no hi ha expectativa de cap esplendor futur. Sense individu autoconscient no hi ha porvindre. Em preocupa tornar a la revisio de l&#8217; individu com ens precari en la seva autonomia i vicari dels interessos societaris que l aparten de la seva veritat. La societat ha esdevinngut una entel&#232;quia que va en la seva contra. La realitat de l&#8217; afora va en contra del seu real intim amb el que viu d&#8217; esquenes. </p>
<p align="justify">Tot aixo en un temps en que el desig de racionalitzacio minva i la carencia d&#8217; objectius de realitzacio &#233;s not&#242;ria. L&#8217; <i>impasse</i> actual en una &#232;poca sense desti compartit del que parlar i, especialment, sense noves teories salvatifiques en les que confiar em fa pensar en una altra &#232;poca de desertitzacio en el camp de les idees. Eixuts d&#8217;esperances conceptuals ens podem emmirallar en algun temps passat en que la produccio de pensament va quedar paralitzada. </p><b>
<p align="justify">Leibniz &#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p>
<p align="justify">&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p></b>&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. 
<p align="justify">Trobo una concomit&#224;ncia amb el pensament actual, ententent per actualitat les dues darreres d&#232;cades de falta de pensament amb la decepcio te&#242;rica del marxime, forca abans de la caiguda del telo d&#8217; acer, esdeveniment aquest desconectat de la insufici&#232;ncia previsora del corpus analitic d&#8217; aquell.</p>
<p align="justify">En el pensament de<b> Brentano</b> tamb&#233; es recull la constatacio de la decad&#232;ncia de la filosofia moderna despr&#233;s de Leibniz. Aquest mantenia la diferencia de les caracteristiques atributives en el si de la unitat. Dedueix del principi del mon suficient el de la identitat del que &#233;s indestriable. Les m&#242;nades diferenciades permeten el desmarcament de totes i cvadascuna d&#8217; elles entre elles mateixes. La substancia &#233;s un subjecte al qual li venen atribuits, adjudicats o empaltats una s&#232;rie de predicats, sense els quals no seria diferenciable dels altres. En la substancia individuada es troba la rao de tot el que li preocupa, desde que neix fins que mora. La subst&#224;ncia es distingeix l&#8217; una de l&#8217; altra per la difer&#232;ncia especifica insensible en base a una llei de continuitat, sense que aquesta insensibilitat sigui desitjable de liquidar, afageixo.</p>
<p align="justify">La idea leibnitziana de que l&#8217; &#233;esser hum&#224; ho veu tot a trav&#233;s de Deu pero no en Deu &#233;s una primera manera de desempellegar-se de la categoria universal d&#8217; una omnipresencia que ha mantingut a la humanitat en la seva infantilitzacio no deixant-lo cr&#232;ixer cap a una maduracio. Tanmateix questiona la idea d un espirit universal que ho mogui tot, amb la qual cosa torna a posar en la tessitura de l accio humana el seu esdevenidor. </p>
<p align="justify">L&#8217; individu postmodern queda abocat a la tessitura de fer-se transcultural i fluent si vol tornar a recuperar la seva nocio de persona humana i &#8211;suposadament- racional. Del seu passat gregari queda una servitut acritica -en massa- als rols i guions que les exig&#232;ncies de viure en grup li suposa. La seva reubicacio en el mon en general i en la historia de les categories universals fa indefugible la seva revisio com ens diferenciat, autogestionari i rebel.</p>
<p align="justify"></p>
<p align="justify">Hem abordat la nocio d&#8217; individu i la seva relacio amb el mon que li toca viure i, de retruc, el configura. L&#8217; individu &#233;s encara, per mi, la instancia de la que parteixen i acaben les coses. Es l&#8217;espai organtizat psiquic i ideol&#242;gic des del que es fa la lluita per la superviv&#232;ncia, i de pas, &#233;s l&#8217; esfor&#231;<sup> </sup>-quan concurreix- per fer un nou mon. Sense individu no hi ha societat encara que si hi ha societats montades sense la diferenciacio inter-individual o sense que es respectin els processos d&#8217; individuacio.</p>
<p align="justify">L&#8217; experi&#232;ncia de la tesi que vaig intentar fer valdre en el tema de la perversio de l&#8217; alternativa, com un dels noms de l&#8217; irracional a l&#8217; actualitat, que vaig presentar va acabar en una dicotomia cl&#224;ssica que se&#8217; m va escapar de les mans, entre individualisme i societisme, no savent defensar que estar en contra del segon no suposa estar a favor de la nocio cl&#224;ssica de l&#8217; individualisme sota el par&#224;metre del materialisme capitalista. Del qual nom&#233;es cap descartar-se at&#233;es que es basa en una escala de valors que vol fer prevaldre el lucre personal en detriment de la desgracia col.lectiva. Hi ha un altra aproximacio a l&#8217; individualisme que m interessa m&#233;es i no t&#232; res a veure amb l&#8217; anterior: el del subjecte com monada diferenciada i com amo, relatiu &#233;s clar, del seu desti. La magnitut del seu poder per avancar en sobirania &#233;s quelcom debatible i en aix&#242; tenim el neguit te&#242;ric i el desig biogr&#224;fic. </p>
<p align="justify">Sense rescat de l&#8217; individu substantiu com &#233;sser que pensa pel seu compta encoratjat per posar-se en contra de cojuntures moment&#224;nies, families d&#8217; ideees i tradicions culturals no hi ha expectativa de cap esplendor futur. Sense individu autoconscient no hi ha porvindre. Em preocupa tornar a la revisio de l&#8217; individu com ens precari en la seva autonomia i vicari dels interessos societaris que l aparten de la seva veritat. La societat ha esdevinngut una entel&#232;quia que va en la seva contra. La realitat de l&#8217; afora va en contra del seu real intim amb el que viu d&#8217; esquenes. </p>
<p align="justify">Tot aixo en un temps en que el desig de racionalitzacio minva i la carencia d&#8217; objectius de realitzacio &#233;s not&#242;ria. L&#8217; <i>impasse</i> actual en una &#232;poca sense desti compartit del que parlar i, especialment, sense noves teories salvatifiques en les que confiar em fa pensar en una altra &#232;poca de desertitzacio en el camp de les idees. Eixuts d&#8217;esperances conceptuals ens podem emmirallar en algun temps passat en que la produccio de pensament va quedar paralitzada. </p><b>
<p align="justify">Leibniz &#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p>
<p align="justify">&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p></b>&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. 
<p align="justify">Trobo una concomit&#224;ncia amb el pensament actual, ententent per actualitat les dues darreres d&#232;cades de falta de pensament amb la decepcio te&#242;rica del marxime, forca abans de la caiguda del telo d&#8217; acer, esdeveniment aquest desconectat de la insufici&#232;ncia previsora del corpus analitic d&#8217; aquell.</p>
<p align="justify">En el pensament de<b> Brentano</b> tamb&#233; es recull la constatacio de la decad&#232;ncia de la filosofia moderna despr&#233;s de Leibniz. Aquest mantenia la diferencia de les caracteristiques atributives en el si de la unitat. Dedueix del principi del mon suficient el de la identitat del que &#233;s indestriable. Les m&#242;nades diferenciades permeten el desmarcament de totes i cvadascuna d&#8217; elles entre elles mateixes. La substancia &#233;s un subjecte al qual li venen atribuits, adjudicats o empaltats una s&#232;rie de predicats, sense els quals no seria diferenciable dels altres. En la substancia individuada es troba la rao de tot el que li preocupa, desde que neix fins que mora. La subst&#224;ncia es distingeix l&#8217; una de l&#8217; altra per la difer&#232;ncia especifica insensible en base a una llei de continuitat, sense que aquesta insensibilitat sigui desitjable de liquidar, afageixo.</p>
<p align="justify">La idea leibnitziana de que l&#8217; &#233;esser hum&#224; ho veu tot a trav&#233;s de Deu pero no en Deu &#233;s una primera manera de desempellegar-se de la categoria universal d&#8217; una omnipresencia que ha mantingut a la humanitat en la seva infantilitzacio no deixant-lo cr&#232;ixer cap a una maduracio. Tanmateix questiona la idea d un espirit universal que ho mogui tot, amb la qual cosa torna a posar en la tessitura de l accio humana el seu esdevenidor. </p>
<p align="justify">L&#8217; individu postmodern queda abocat a la tessitura de fer-se transcultural i fluent si vol tornar a recuperar la seva nocio de persona humana i &#8211;suposadament- racional. Del seu passat gregari queda una servitut acritica -en massa- als rols i guions que les exig&#232;ncies de viure en grup li suposa. La seva reubicacio en el mon en general i en la historia de les categories universals fa indefugible la seva revisio com ens diferenciat, autogestionari i rebel.</p>
<p align="justify"></p></font><font face="Arial" size="1">
<p align="justify">Hem abordat la nocio d&#8217; individu i la seva relacio amb el mon que li toca viure i, de retruc, el configura. L&#8217; individu &#233;s encara, per mi, la instancia de la que parteixen i acaben les coses. Es l&#8217;espai organtizat psiquic i ideol&#242;gic des del que es fa la lluita per la superviv&#232;ncia, i de pas, &#233;s l&#8217; esfor&#231;<sup> </sup>-quan concurreix- per fer un nou mon. Sense individu no hi ha societat encara que si hi ha societats montades sense la diferenciacio inter-individual o sense que es respectin els processos d&#8217; individuacio.</p>
<p align="justify">L&#8217; experi&#232;ncia de la tesi que vaig intentar fer valdre en el tema de la perversio de l&#8217; alternativa, com un dels noms de l&#8217; irracional a l&#8217; actualitat, que vaig presentar va acabar en una dicotomia cl&#224;ssica que se&#8217; m va escapar de les mans, entre individualisme i societisme, no savent defensar que estar en contra del segon no suposa estar a favor de la nocio cl&#224;ssica de l&#8217; individualisme sota el par&#224;metre del materialisme capitalista. Del qual nom&#233;es cap descartar-se at&#233;es que es basa en una escala de valors que vol fer prevaldre el lucre personal en detriment de la desgracia col.lectiva. Hi ha un altra aproximacio a l&#8217; individualisme que m interessa m&#233;es i no t&#232; res a veure amb l&#8217; anterior: el del subjecte com monada diferenciada i com amo, relatiu &#233;s clar, del seu desti. La magnitut del seu poder per avancar en sobirania &#233;s quelcom debatible i en aix&#242; tenim el neguit te&#242;ric i el desig biogr&#224;fic. </p>
<p align="justify">Sense rescat de l&#8217; individu substantiu com &#233;sser que pensa pel seu compta encoratjat per posar-se en contra de cojuntures moment&#224;nies, families d&#8217; ideees i tradicions culturals no hi ha expectativa de cap esplendor futur. Sense individu autoconscient no hi ha porvindre. Em preocupa tornar a la revisio de l&#8217; individu com ens precari en la seva autonomia i vicari dels interessos societaris que l aparten de la seva veritat. La societat ha esdevinngut una entel&#232;quia que va en la seva contra. La realitat de l&#8217; afora va en contra del seu real intim amb el que viu d&#8217; esquenes. </p>
<p align="justify">Tot aixo en un temps en que el desig de racionalitzacio minva i la carencia d&#8217; objectius de realitzacio &#233;s not&#242;ria. L&#8217; <i>impasse</i> actual en una &#232;poca sense desti compartit del que parlar i, especialment, sense noves teories salvatifiques en les que confiar em fa pensar en una altra &#232;poca de desertitzacio en el camp de les idees. Eixuts d&#8217;esperances conceptuals ens podem emmirallar en algun temps passat en que la produccio de pensament va quedar paralitzada. </p><b>
<p align="justify">Leibniz &#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p>
<p align="justify">&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. </p></b>&#233;s una figura de rereforns interessant perque &#233;s un autor que marca una fi en el pensament continental europeu, de produccio intelectual continuista abans de donar pasa a una <i>strenua inertia,</i> que es, segons <b>Green</b>, el mateix que es va produir a la Gran Bretagna despr&#233;s de <b>Hume</b>. 
<p align="justify">Trobo una concomit&#224;ncia amb el pensament actual, ententent per actualitat les dues darreres d&#232;cades de falta de pensament amb la decepcio te&#242;rica del marxime, forca abans de la caiguda del telo d&#8217; acer, esdeveniment aquest desconectat de la insufici&#232;ncia previsora del corpus analitic d&#8217; aquell.</p>
<p align="justify">En el pensament de<b> Brentano</b> tamb&#233; es recull la constatacio de la decad&#232;ncia de la filosofia moderna despr&#233;s de Leibniz. Aquest mantenia la diferencia de les caracteristiques atributives en el si de la unitat. Dedueix del principi del mon suficient el de la identitat del que &#233;s indestriable. Les m&#242;nades diferenciades permeten el desmarcament de totes i cvadascuna d&#8217; elles entre elles mateixes. La substancia &#233;s un subjecte al qual li venen atribuits, adjudicats o empaltats una s&#232;rie de predicats, sense els quals no seria diferenciable dels altres. En la substancia individuada es troba la rao de tot el que li preocupa, desde que neix fins que mora. La subst&#224;ncia es distingeix l&#8217; una de l&#8217; altra per la difer&#232;ncia especifica insensible en base a una llei de continuitat, sense que aquesta insensibilitat sigui desitjable de liquidar, afageixo.</p>
<p align="justify">La idea leibnitziana de que l&#8217; &#233;esser hum&#224; ho veu tot a trav&#233;s de Deu pero no en Deu &#233;s una primera manera de desempellegar-se de la categoria universal d&#8217; una omnipresencia que ha mantingut a la humanitat en la seva infantilitzacio no deixant-lo cr&#232;ixer cap a una maduracio. Tanmateix questiona la idea d un espirit universal que ho mogui tot, amb la qual cosa torna a posar en la tessitura de l accio humana el seu esdevenidor. </p>
<p align="justify">L&#8217; individu postmodern queda abocat a la tessitura de fer-se transcultural i fluent si vol tornar a recuperar la seva nocio de persona humana i &#8211;suposadament- racional. Del seu passat gregari queda una servitut acritica -en massa- als rols i guions que les exig&#232;ncies de viure en grup li suposa. La seva reubicacio en el mon en general i en la historia de les categories universals fa indefugible la seva revisio com ens diferenciat, autogestionari i rebel.</p></font>
<p align="justify"></p></font></b>
<p align="justify"></p>
 ]]>
</description>
 <dc:date>2005-07-08T10:56:00+01:00</dc:date>
 <dc:creator>YASHUAbcn</dc:creator>
</item>

</channel>
</rss>

