El Blog

Calendario

<<   May 2010    
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31      

Categorías

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog

El comentari continu (notes a facebook)

Por JesRICART - May 5th, 2010, 12:57, Categoría: RONDA POETICA

No cal coneixe's personalment per opinar o rebatre una opinió. La part més important de tota cultura és anònima i heretada de donacions de desconeguts. Em refereixo mes a Catalunya que als països Catalans, potser perquè la historia s" ha ocupat de diferenciar les diferents regions o països catalans. Tan se val. Anomenar la pertinença a Europa es una manera de deslegitimar el Estado Español com la demarcació de poder. Les diferencies amb els altres les tinc tan a es cala de països del continent com del món, però també a escala del meu veïnat més immediat. Sóc afutbolístic, mai he anat a un estadi a formar part de la cridòria massificada ni he vist un partit sencer de futbol per la tele. Estem sota la mirada escrutadora de la cia i altres socis que comparteixen al control, no cal facilitar-los la feina, que suïn la cansalada per descobrir-nos. La probabilitat de caure en la paranoia en una societat tant perillosa i malaltissa és bastant comú. He deplorat sempre mirar amb mirada de sospita a qui fa mala pinta però la inseguretat de la propietat privada i l' augment de casuística delictiva no neutralitzada provoca la incertesa creixent. Detesto trucar a la policia (que es qui porta l' arma:estri dissuasori que un no guarda a casa a no ser de que es visqui als USA) però ve a suplir una mica el dèficit d' autoorganització veïnal per neutralitzar als criminals. Qui més, qui menys, ens hem convertit en subjectes desconfiats. La paradoxa es aquesta: vivim a una societat rica i de despilfrarro i encara has d' anar amb compte en que no et fotin la cartera al primer descuit o t' entrin a casa a robar o ho facin en el cotxe. A mi m' han robat no menys d' una quinzena de vegades (a diferents indrets i països), estic tip. com reeducar els lladres? Com poden reparar el mal que fan? Proposta perquè la porteu on sigui: que facin feines comunitàries fins que paguin els seus deutes (a alguns es clar els hi caldrien moltes reencarnacions per acabar-los de pagar). Que la rosa vermella i espinosa no et fereixi les mans, que el llibre sigui per la lectura i no es quedi descurat a un pany de l'a prestatgeria, que els colors de la senyera siguin quelcom més que decoratiu i recordin que una nació ofesa reclama un estat independent.23abril2010 Mentre no hi hagi una convocatòria de referèndum amb efectes reals per subscriure la independència no hi haurà una mobilització transcendent. Les consultes populars tenen un valor polític propagandístic però esbiaixat pel que fa a la representació estadística. Ens els darrers 30 anys de l' anomenada democràcia la tan marejada autonomia catalana ha anat a menys. Tot i que separar-se d' Espanya és una demanda històrica que no s' oblida no es pot deixar de pensar que Catalunya continuaria sent tan capitalista com España i amb forces repressives que no tenen res a envejar a les d' aquest estat central. Els milers de guerres de les que s' han tingut noticies -en tota la historia documentada- han tingut el comú denominador de la cobdícia territorial i dels recursos (per molt que se les hagi disfressat de religioses o ideològiques). Mentre la raça humana no aprengui a compartir (espais, llengües, relacions, sentiments,...) tant a gran escala com a petita, la violència conduirà, per repetit, a noves versions de bel•licismes. Aturar les guerres actuals passa perquè es desmarqui radicalment la UE del pla imperial dels USA i perquè la ciutadania deixi de pagar impostos per armar els exèrcits. Hi ha un altra lectura subtil de l' atur creixent (que supera a escala de la geografia espanyola els 4,5 milions d' aturats) i és que l' economia no s' ensorra amb el percentatge brutal que suposa de tota la població productiva. Això vol dir que un sistema remodelat sense menys hores de treball per individu (unes 25 reals per setmana)i treball per tothom prioritzaria l' oci i el temps de gaudi per damunt del' estrés i l' acumulació de capital i de superproducció. L' objectiu és el dret al treball de tothom el qual vol dir repartir el que hi ha, cosa que enfrontarà/ria a treballadors amb propietat de plaça i treballadores eventuals o apuntats a les llistes de reserva. De la mal educació s' està fent l' imperi de la idiòcia. Quants més combatents hi hagi tornant a l' aprenentatge del diàleg i ensenyants els sabers de la vida abans ens lliurarem de la foscúria històrica i dels alienats. El conflicte no és tant amb el vel com en portar la cara completament tapada. Una cara tapada impedeix ensenyar l' expressió facial per part de qui la amaga (per tant redueix la comunicació) i deixa en l' intriga a qui hi parla amb ella o se li dirigeix. La cara tapada no és justificable ni per tradicions que han tingut a la dona exclosa ni per les mateixes dones que se senten insegures en ensenyar-se. El vel pot ser reivindicat com un signe cultural distintiu tot i que a l' acceptar-lo a les aules pot ser vist com un signe de discriminació positiva per qui voldria portar barretines, boines, barrets, mocadors de pirata o cons xinesos. Hem après que de la feblesa vam treure forces per continuar. Hem de sentir-nos com Ícar, tal com diu Valery Gergiev, tot i que al final del vol podem afegir i predir que ens tornarem a cremar. Hem aprés que som vulnerables, que hem tastat amargures tot i tenir el dret a disfrutar les mels dels bons moments mentre juguem a fer un collage de coloraines de realitats, sovint, massa tristes. Una bona part de les preguntes que es fan (que fem i que ens adrecen) no tenen respostes definitives. Es ve filosofant sobre el sentit de la història, de les coses, del què som i cap on anem, i el balanç de les literatures es que anem interpretant situacions sense trobar la coherència entre l" abans i el després, entre el que creiem i el que fem ¿per què sóc qui sóc i faig el que faig? ¿Per què necessito afirmar-me en lloc de callar i passar? ¿Per què som part de la realitat indesitjada sense tenir prou força per alternativitzar-la? Tinc un cau fet en el món de la màgia: no pago lloguer ni hipoteca, em nodreixo dels àtoms d" aire mentre em dilueixo refregant-ho tot com el vent.