El poeta inspirat.
Premià de Dalt 1feb 2009
Torno al manuscrit lent
a la destil·lació cal·ligràfica
la del gargot íntim del solitari
inevitablement críptic per illetrats
i massa clar per lectures plenes.
Torno al corredor de la vida
que porta a regar les llavors
acaricia amb els ulls les flors vermelles
xarrupa les rosades dels dies
els forats de les nimfes obertes
sense esperar solucions perfectes.
Torno als meus racons
-els que queden per explorar-
segur de ser millor del que sóc
i pitjor del que m" agradaria ser
amb una mina de pedres precioses,
-de les que sóc minaire-.
i una font de la que beure versos
o engendrar enunciats.
Torno a les pàgines en blanc
que per molt que les escrigui
sempre en quedaran per escriure
cercant poetes amb destresa
que els hi facin pessigolles.
Torno al somriure
d" un vers agosarat
que encara que no creu en el futur
viu cada dia inspirat.